dissabte, 8 de març de 2014

8 de març: Les dones i la guerra


Coincideixo una vegada més amb una de les persones que he pres com a referent en la meva recerca del passat de la nostra ciutat, Margarida Colomer i la seva "La Guerra Civil a Mataró: 1936-1939". Avui dia de la dona treballadora, he pensat de fer un petit homenatge a les moltes que van patir i morir durant la guerra, a Mataró i a molts altres llocs, alguns de tan llunyans que no se'n ha trobat encara l' empremta. A totes vosaltres....

En esclatar la guerra, alguns dones es van allistar com a milicianes per anar al front a lluitar amb els homes. A Mataró feien instrucció al pati del col·legi de Valldemia fins que estaven preparades per anar al front, així va ser el cas d' algunes d' elles, com l'Acràcia Alarcon i Margarida Abril entre altres. La dona combatent es va caracteritzar els primers mesos de la revolució, però el decret de militarització del 24 d' octubre de 1936 les va excloure, deixant la possibilitat de quedar-se com a padrines de guerra o voluntàries culturals. 

La majoria de la població femenina va ocupar a les fàbriques els llocs de treball quan els homes van anar al front. Algunes van ocupar conselleries al govern municipal, com Consol Nogueres d'ERC; altres van col·laborar amb entitats i organitzacions antifeixistes, com Paquita Reniu del POUM, Margarida Abril i Teresa Cortina, del PSUC, i moltes més. També hi havia dones mestres que treballaven a les escoles, infermeres als hospitals civils i militars i, sobretot, mares amb una doble preocupació: alimentar els fills en temps tant difícils d'escassedat i restriccions de tota mena, i educar-los en un ambient de confusió que, fins i tot, les va portar a manifestar-se públicament i tot això sense els pares de les criatures que eren lluitant a la guerra. 

A Mataró, la seu de la organització "Dones Lliures" estava al costat de la Casa del Poble, a la plaça 19 de juliol (Plaça de les Tereses). Confeccionaven camises, pantalons, sacs de dormir i jerseis per als soldats del front. En aquesta organització participaven moltes noies. Pepita Abril, Maria Sans, Lucrècia Abril... algunes com a infermeres a l' Hospital de Sang als Salesians.  

El govern català va fundar el 1937 havia fundat el 1937 el grup "La dona a la rereguarda", depenent de la Conselleria de Propaganda. A Mataró també va existir i, a més d'actes benèfics, va ser el que va preparar noies joves per exercir d'infermeres, organitzant cursos de primers auxilis i cursets d'infermeria hospitalària.

El mes de novembre de 1937, les dones anarquistes van fundar el grup "Mujeres Libres". Tenien per objectiu l' emancipació de la dona treballadora i la lluita contra el feixisme. Es van haver de dedicar exclusivament al segon objectiu per les circumstàncies de la guerra. 

Tot plegat es consolidava en "L'Aliança Nacional de la Dona Jove" que s'inspirava en la idea dels moviments unitaris. Va ser el primer pas per a la vertebració comuna de les organitzacions femenines. Aquesta aliança va celebrar un congrés a tot Catalunya el cap del qual va se Lluís Companys. En aquest congrés es va constituir un Comitè Nacional, la direcció del qual va recaure en Montserrat Martínez , militant d'ERC. Després s'hi van incorporar representants de totes les joventuts feministes. Margarida Abril figurava com una de les representats del JSUC. 

No lluitaven només per la guerra sinó que intentaven també cultivar l'educació i la instrucció de la dona. Amb aquesta finalitat, s'inaugurà una escola a l'abril de 1938 perquè les dones poguessin recuperar la seva formació escolar bàsica en cursos nocturns. 

Cal destacar que tot aquest moviment organitzatiu entorn a l'esforç que requeria la guerra, no tant sols anava encaminat a resoldre els problemes propis del conflicte, com són la producció d' armes, roba, producció d'aliments, que els homes requerien al front, sinó que anava molt més enllà, fruit de la trajectòria que l' etapa republicana havia ajudat a crear. Tot el moviment, primer de la necessària emancipació de la dona enfront la dependència creada per l'home, i posteriorment, la necessitat de crear unes condicions d' igualtat que encara treballem, fructifica en aquesta voluntat de refermar la personalitat de les dones i la necessitat de reconèixer el seu propi paper en la lluita contra l'aixecament reaccionari.