"Mataró, una visió del segle XX" és un documental realitzat per la comissió de la memòria històrica de la gent gran del consell municipal de l' Ajuntament de Mataró.
S'expliquen totes aquelles coses que han fet rellevant a la nostra ciutat, per part de gran part dels protagonistes, o fills dels mateixos, del que representa el segle XX per a la ciutat: Les Mataró potatoes (Royal Kidney), El forn del vidre, la gran expansió del gènere de punt... Mig en cert mig en broma, es deia que si totes les senyores del país s'aixequessin les faldilles, trobaríem que tota la seva roba interior de punt era feta a Mataró.
Treballo des de fe un temps com a professor d'informàtica al centre cívic de Can Cabot i Barba, comparteixo coneixement amb gent gran que m'expliquen altres històries no oficials de la ciutat, de quan eren joves, dels seus pares... he après a respectar el seu coneixement del passat, l' aprecio i el transmeto sempre que m'és possible al nostre bloc.
Un dels testimonis que més m'ha cridat l'atenció és el que relata una visita de Ernest Heminway a Mataró, a veure un companys que havia estat ferit. Segons explica, va conèixer i enamorar-se platònicament d' una infermera, Maria Sans, que treballava a l' hospital Internacional de Mataró. Anys més tard, segons aquest testimoni, es va inspirar en aquesta persona per a la cèlebre novel·la "Per qui toquen les campanes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada