El Compositor cec: Jaume Isern

Era fill de Gaspar Isern i Blanch ( +1832 ) , mariner , un dels primers grans fabricants de mitges de seda i cotó de la ciutat de Mataró i comerciant amb delegació a Veracruz . El 1823 Gaspar Isern , primer germà del cèlebre liberal Antoni Puig i Blanch , va ser perseguit per haver donat suport al règim constitucional durant el Trienni

Jaume  Isern  i  Colomer  va  néixer  el  1798  al número 44 del carrer de la Mercè. Cec de naixement, va estudiar música des dels quatre anys i amb deu, ja destre en piano, va començar a  rebre  formació  d’orgue,  harmonia  i  composició  de  l’organista  de Santa Maria de Mataró, Antoni Mitjans. Traslladat a Barcelona, va ser alumne d’Humanitats i Ciències Exactes, a Llotja va estudiar Ciències Físiques i Naturals i a Montpeller va estudiar aritmètica i escriptura.

El 1821 va inventar un mecanisme d’escriptura musical per a cecs que li valdria el 1827 la Large Silver Medal de la Royal Society for the encouragement of Arts, Manufactures and Commerce de Londres. L’any 1837 va publicar "Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura de música". Amb una prodigiosa comprensió de l’espai i dels cossos, Isern també va desenvolupar la capacitat d’esculpir amb gran precisió. 

L’any 1828, va ser obsequiat amb una pensió anual com a resposta del regal a la Casa Reial d’algunes de les seves talles. Dos anys més tard era nomenat per l’Ajuntament organista de la parròquia de Mataró, plaça que ocuparia la resta de la vida. El 1844 va actuar davant la reina Isabel II d’Espanya a l’Exposició Industrial de Barcelona. 

Ca l’Isern, al carrer d’en Moles -ara casa Vallmajor-, es va conver-tir en un lloc de peregrinació. Il·lustres forasters visitaven la ciutat per conèixer-lo. Fou soci corresponsal de la Real Sociedad Patriótica de Amigos del País de l’Habana, membre de la Sociedad Filarmónica de Barcelona i soci de mèrit de les delegacions de Barcelona, Màlaga, Tortosa i Girona de la Sociedad Económica de Amigos del País.

També un dels membres més actius de la de Sociedad de Amigos de la Instrucción de Mataró (Ateneu Mataronès). El 1865, com a president, va encapçalar la comissió que va crear la Biblioteca Popular de l’Ateneu. 

També fou soci promotor de la Caixa d’Estalvis de l’Ateneu, la Caixa d’Estalvis  de  Mataró  (posteriorment Laietana),  i  president  honorari d’aquesta fins a la seva mort el 1880.

En opinió del seu biògraf Thos i Codina, Isern es va convertir en l’apòstol de la música a la ciutat, i va formar el cenacle musical per excel·lència del Mataró romàntic noucentista. L’organista cec va ser professor de Manuel Blanch, autor de la Misa de les Santes. 

Jaume Isern i la seva esposa van veure morir els seus dos fills. Morts sense descendència, els béns de la parella van finançar la construcció de la nova capella del Sagrament de Santa Maria, neobizantina (1884-1889). Una làpida commemorativa situada en el pas d’entrada a la capella des de la nau central ho recorda.