dijous, 18 de juliol de 2013

Rebel·lió militar a Mataró


Segueixo a Margarida Colomer en la seva "La guerra civil a Mataró, 1936-1939" a més de diverses publicacions La guerra civil al bloc per narrar els esdeveniments que se succeïren a la nostra ciutat durant els primers moments de l' "Alzamiento". Per aquelles dates, tal dia com avui fa 77 anys, la notícia que l' exercit s' havia revoltat va arribar a Mataró per ràdio i de manera confusa. Tot el que va succeir va ser fruit del que passava a Barcelona. Esteve Albert, col·laborador del Diari de Mataró, diu així:


"Endevinar el que passaria a Espanya no era gens eventual en aquella primavera prenyada de mals auguris... Se sabia perfectament que Mola capitanejava els carlins i Franco l' exèrcit d' Africa. Es deia que Goded assumiria el poder a Madrid i que tota la preocupació dels que preparaven el moviment militar era Barcelona, perquè no hi tenien generals ni comandaments de prou confiança... Jaume Llavina parlava de militars coneguts seus a la caserna de Mataró, i deia que la majoria estaven per la rebel·lió, però que no es podien fiar del coronel ni d' altres alts caps"


Efectivament, el dia 17 de juliol s' iniciava el cop d' estat al Marroc i el dia 18 passava el mateix a Navarra. El dissabte dia 18 al vespre, la CNT-FAI es mobilitzà a Mataró i Joan Peiró, amb altres dirigents republicans, anar a l' Ajuntament per parar la defensa d' un possible atac dels militars.


Les informacions que es tenen de la Causa General fan pensar que a la caserna de Mataró hi havia dirigents militars que, feia mesos, estaven alertats per les orientacions que els havia tramès el general Emilio Mola, relatives a la revolta militar. Aquestes orientacions tenien un to molt enèrgic, en tant que s' havien d' aplicar ràpidament i amb decisió en el moment designat per a la revolta.

El conjunt de l'oficialitat de Mataró, sota el comandament del coronel Julio Dufóo Borrego, estava format per un tinent coronel, quatre comandants, set capitans, setze tinents, sis alferes, un capità metge i un veterinari. La major part estaven compromesos amb la revolta, tot i que ho dissimulaven com a tret estratègic. Tal com ho explica Josep Peiró, fill del dirigent anarcosindicalista:

"En el curso de la noche del 18 de Julio, el coronel Comandante Militar de la Plaza pidió una entrevista con las autoridades civiles de la localidad. Recibidos por el alcalde Salvador Cruxent, rodeado de las representaciones políticas i sindicales, los militares presididas por el Coronel manifestaron si fidelidad a la República asegurando a los presentes que su regimiento no se sublevaría i que las autoridades podían contar con su ayuda"


A les 8 del matí del dia 19 de juliol, unes unitats del Regiment d' Artilleria Lleugera núm. 8, de la guarnició a Mataró, a les ordres del Comandant Álvarez-Buhilla, van sortir de la caserna, van pujar pel carrer Churruca, i van ocupar la Rambla, la Riera, i la Casa de la Vila; van confiscar les centrals de Telèfons i Telègrafs, i les seus dels partits polítics; van col·locar bateries en llocs estratègics. Seguidament, el comandants, va declarar l' estat de guerra, llegint l'ordre del general Manuel Goded. " A Mataró, els militars només es van veure recolzats per un grup de civils que, particularment, es van oferir al coronel, però que, en el seu moment, s' havien retirat per considerar-ho innecessari, ja que les forces militars dominaven completament la situació."


Segons Josep Peiró:


"Era evidente que habían salido engañados del cuartel (els soldats) y que se estaban dando cuenta de ello. Frente a un pueblo que con tanta convicción lanzaba gritos de "viva la República"... los oficiales les habían asegurado que la República estaba en peligro y que el ejercito salía a defenderla"


Al llarg de tot el diumenge, arribaven notícies provinents de Barcelona. A la tarda la gent va sortir al carrer parlant amb els soldats els instaven a deixar-ho córrer, a més hi havia crits contra els oficials que comandaven la tropa, a fi de que es desmoralitzessin i es rendissin.

Tant bon punt va ser coneguda la rendició del general Goded a Barcelona, l' alcalde va retornar a l' Ajuntament. Per telèfon va demanar que la Comandància de Carrabiners d' Arenys de Mar vingués a auxiliar la ciutat; segons l' informe del tinent Ramon Martínez Mora, es van requisar camions i ràpidament es van dirigir a Mataró, on van arribar a les 11 de la nit i van ser rebuts amb crits de "Visca la República!" i "Visca el govern legítim!"

L' alcalde, va acordar amb els militars que tornarien a la caserna on serien presoners a disposició dels seus superiors. El problema per dur a terme l' acord era la seguretat de l' exèrcit, ja que el coronel temia que fos atacat pel poble durant el seu recorregut fins a la caserna. Aleshores l' alcalde va prendre la decisió  d' acompanyar la tropa revoltada i rendida. Els militars van fer el curt trajecte envoltats d' un escàndol fenomenal; la gent els insultava i l' alcalde hi anava al davant dignament. La comitiva, amb dificultats creixents, pogué arribar a la caserna.