dimecres, 10 de juliol de 2013

Episodis de Guerra: 1713-1714

- Hem atacat Mataró. Ja ho sap, tots els botiflers de Catalunya s'han refugiat a la nostra vila. I a sobre la gent està obligada a mantenir-los. Això ens ha donat molta recluta. Són tan insuportablement presumptuosos, tan arrogants... Desallotgen les famílies de casa seva per viure-hi ells, o utilitzen els habitants de criats. Ells menjant en safates de plata i la gent morint-se de gana. I a sobre obligats a cuinar per a ells i a buidar-los la gibrelleta. -Les seves pròpies paraules l' indignaven-. Però ¿Qui es pensen que són? S' apoderen de casa nostra, ens tracten com a esclaus i tenen la barra d' acusar-nos de rebels.

El cirurgià seguia furgant a la ferida i en Busquets va deixar anar una altre esgarip.

-La qüestió -va continuar- és que hi ha hagut una delació, o casualment la nit anterior els van arribar reforços, no ho sé. - Va sospirar-. Hi havia tropa de peu i genets. No som gaire bons contra la cavalleria. Ens van escombrar.

-Quan va passar això? -vaig demanar.
-Ahir mateix.
-Les seves patrulles intenten tancar-te aquí -va apuntar en Ballester.
-Ho sé. Però no tenen prou gent per encerclar un bosc tan gran. I he enviat un grup de rereguarda per controlar els seus moviments.

Podíem donar-ne fe. En Busquets va seguir explicant-se.

-Només estic esperant que s' ens uneixin els últims per sortir d' aquí -va dir amb els llavis humits d' aiguardent, i es va tombar cap al cirurgià-. I que aquest carnisser apedaci els ferits!
-Calli d' una vegada -va dir el cirurgià-. No m' ho posa fàcil.¿Que es pensa que tinc gaire costum, de treure bales?
-¿Que no és aquesta, la feina d' un cirurgià? -vaig ironitzar.
-¿Cirurgià?- es va queixar irònicament ell sense deixar de fer la seva feina-. Me'n vaig anar de Mataró perquè tenia por de tallar el coll a algun botifler si m' agafava un rampell. -I mirant-me va afegir-: Jo sóc barber.

Vaig agafar en Ballester pel colze i me'l vaig emportar a part uns quants metres per parlar-hi en privat.

-En Busquets va fer ben fet -va replicar en Ballester-. Lluita a la seva terra i per casa seva. ¿Què volia? ¿Que ens esperés assegut? fa una setmana ni nosaltres sabíem que ens plantaríem davant de Mataró.
Tot i la distància, en Busquets ens havia sentit.
-Almenys ho hem intentat, collons. Ho hem intentat! -va cridar, reclinat sobre la sella-. I ara veniu vosaltres, de no se sap on, i ens critiqueu.
M' hi vaig acostar.
-No lo recrimino que mati borbònics. El que critico és que els posi tan fàcil exterminar patriotes, -Vaig assenyalar el meu voltant amb un gest-. Miri la seva tropa, feta miques, amagada a les profunditats d' una trista pineda. I Mataró segueix en mans dels borbònics. -Em vaig ajupir per posar-me a l' alçada de la seva cara-. Busquets, vostè té ascendents sobre aquests homes. Ordeni'ls que s' incorporin a l' exèrcit de la Generalitat. -Em vaig tombar cap a en Ballester buscant ajuda-. Ballester, digui alguna cosa.

En Ballester va estendre una mà cap en Busquets.
-Em deus vint lliures.

-Ves-te'n a la merda, tu i les teves vint lliures! -va cridar en Busquets, agitant la seva cabellera rossa i les seves llargues arracades d' or. Em va assenyalar amb un dit-. I vostè deixi d' atabalar-me.
Aquests homes no es fien dels pendons vermells, per a ells són molt semblants als botiflers. I no hi entenen d' alta estratègia, només aspiren a alliberar casa seva per tornar-hi. 

[...] -Doncs us diré una cosa: alliberarem Mataró, i prendrem els magatzems, i les seixanta mil quarteres de blat que hi ha!
Em vaig parar com si hagués topat amb una paret invisible. Vaig tornar sobre els meus passos fent grans camades.
-¿Que ha dit? repeteixi-ho! ¿Seixanta mil quarteres de blat? -vaig demanar-. ¿N' està segur?
-Els magatzems vessen. És lògic que triessin la nostra localitat com a dipòsit del seu exèrcit. És molt a la vora del cordó que posa setge a Barcelona, i els patriotes de Mataró han fugit a la muntanya. No tenen por de sabotatges.

Vaig quedar mirant al buit amb la boca oberta.Seixanta mil quarteres de blat! Tot l' aliment de l' exèrcit que sostenia el setge de Barcelona era allà, a quatre passes de nosaltres. Les Dues Corones no tenien ni idea del desembarcament del diputat. Per això només havien reforçat Mataró amb uns quants esquadrons de cavalleria, els justos per repel·lir l' assalt d' uns quants miquelets eixelebrats.

[...] davant de Barcelona hi ha quaranta mil boques reunides i immòbils. I davant nostre tenim el seu estomac: els dipòsits de Mataró. Segur que compten que Barcelona es rendirà abans que s' hagin buidat.[...]
Tornar a organitzar un nou setge els resultarà impracticable. Tindran la moral per terra, i la caixa militar de Madrid, buida. Europa està tipa de guerra. Totes les cancelleries pressionaran el Felipó perquè pacti amb la Generalitat.[...]

- Mataró se'ns lliura sense sang! -vaig cridar-. Atacant no hi perdem res i ho guanyem tot. Potser al final i tot la guerra!
-Vostès acataran les meves ordres i jo les de la superioritat -em va interrompre el diputat-. Tinc instruccions del govern de no entrar a Mataró. I no ho farem.
- Excel·lència -vaig dir amb la boca seca-, potser té aquest parer perquè no ha vist els nostres homes en acció. Si els hi ordenen assaltaran Paris i Madrid. Confií en ells, l' hi prego.

-Vinga, va, no vulgui enganyar-me -va dir en Berenguer en to de menyspreu-. Sóc vell i les cames no em sostenen. Però encara tinc la vista clara. -Em va assenyalar amb un dit, però adreçant-se a en Dalmau-. L' home que abans acompanyava el tinent coronel Zuviria, ¿ Oi que era l' infame Ballester? En Ballester! Un saltejador de postes i camins, la flor dels bandolers. Fa uns quants anys jo mateix vaig publicar l' ordre de buscar-lo, capturar-lo, executar-lo i esquarterar-ne el cadàver com a escarment públic. - Va sospirar-. Si, la guerra inverteix i subverteix l' ordre natural. I vostè, Dalmau, sap més bé que jo que la majoria dels homes del seu propi regiment no són gaire millors. Plebs de l' extracció més baixa, i com a tal sotmesa als instints menys nobles.

[...] La primera cosa que faran els seus homes serà emborratxar-se. I així que s' hauran convertit en una turba èbria cap disciplina d' aquest món serà capaç de subjectar-los. Mataró és ple de gent d'altíssima categoria, llinatges que remunten als temps de Jaume I. Mal aconsellades, aquestes pobres ànimes han comès traïció a la pàtria. Però no podem massacrar-los, i menys sense judici previ! Heus aquí la situació ideal perquè la pitjor plebs prengui la pitjor de les venjances: apunyalar els nobles i ofendre les seves dones.

¿Cal que els digui el que farien els nostres enemics amb una atrocitat així sobre la nostra consciència? Expandir la seva notícia per tot Europa, denigrant el sant nom de la pàtria catalana! I sent com som un país petit ¿No depenem potser del tauler internacional? No, senyors, no permetré que un èxit menor i transitori aniquili les nostres opcions. [...]


Tropes a l' entrada de l' arxiu de Can Palauet

Mataró va ser la segona capital més important durant la Guerra de Successió. D’aquesta manera ha situat en el mapa la ciutat, el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro durant la presentació de la ‘Comissió Maresme 1713-1714’. Un acte que s’inscriu en la celebració de la VI Setmana Internacional d’Arxius. En aquest sentit, Alcoberro ha volgut destacar el paper de “ciutat-refugi” que va tenir Mataró durant el conflicte acollint la noblesa de l’època.

Una conferència, la d’Agustí Alcoberro, que ha servit, a més a més, per parlar d’un “heroi desconegut”: Benet de Sala. El director del Museu d’Història de Catalunya ha aprofitat per situar la importància d’aquest cardenal durant la Guerra de Successió i posar en valor la seva figura i també el seu paper durant el conflicte.

SANCHEZ PIÑOL, A (2012) " Victus: Barcelona 1714" ed: La Campana, Barcelona.( pàg 391-399)