diumenge, 17 de març de 2013

Les Serra-velles de Mataró

L’encarregada de fer la Vella Quaresma de Mataró, aquest any 2013, ha estat la dibuixant mataronina Lara Sànchez.
Les Serra-velles de Mataró, són una tradició que ve d'antic, la trobem disseminada en diverses formes en les tradicions catalanes d'arreu del Principat i Ses Illes, com he explicat en relats anteriors, que podeu visitar mitjançant aquests enllaços: La Vella XarugaSa Jaia SerradaAixò ja s' acaba senyora xaruga!.

Avui, si em permeteu, faré incís en un text que he trobat relacionat amb la tradició a la ciutat de Mataró, concretament extret del "bloc mataroní" una publicació de principis de segle, en la que es fa un recull de micro-històries de la nostra ciutat i que faig servir amb freqüència per il·lustrar les meves publicacions.

"En arribar la Quaresma hi havia un costum molt antic i que responia a una certa espiritualitat popular que venia representant la Quaresma com si fos una vella amb set cames i que en arribar aquest temps es tenia de serrar la meitat de les cames, i per aquesta representació s' adjuntaven els nois del barri o bé amics i anaven a les cases del veí, amics i conegut, dient-los.hi: voleu que vos serrem la vella? a lo qual contestaven: Serreu tant com volgueu. I tot seguit es posava la cosa en moviment. [...]

[...] Solien anar proveïts de gaiatos i amb el cistell corresponent per a encabir-hi les provisions que recaptessin durant les visites que poguessin fer. A les cases solien donar-los-hi ous, botifarra, fruites del temps, codonyat i altres llaminadures, no hi faltava casa que prevista amb temps la visita de les Serra-Velles preparava alguna llaminadura per a obsequiar als visitats que solien ésser hem dit minyons en edat jovenívola. La festa de Serra-velles es feia, com hem dit els minyons situats al portal de la casa fent servir el bastó que portaven com si fos una serra i manejant-la començaven a cantar unes cançons que el de menys era l' harmonia i tot estava en la lletra.[...] 


Serra la vella
un plat d'escudella!
Serra la velló
un plat d'escudelló!

Mestressa porteu ous
que demà serà dijous!
Mestressa porteu diners
que la serra no pot més!
Mestressa porteu cansalada
que la serra està esmussada!
Mestressa porteu vi
que la serra no pot seguí...


Avui, durant la representació a la plaça del peix, n'he pogut apuntar un parell més:

Mestressa porteu cervesa
que la serra no va depresa!
Mestressa porteu coca-cola
que la serra no va sola!

[...] Com es veu la Serra-vella tenia un caire de recapte, i no responia a cap mena de benefici públic, ni tant sols era cap record d' aquells tan tradicionals, era un costum i prou.

Aquest costum establert de molts anys, li passa lo que ha passat a les demés coses i lo que anirà passant; les ventades revolucionàries al endur-se'n moltes coses, s' emportaren aquest costum, que si bé som varis els que recordem aquesta mena de festa, no la recordem instal·lat en aquesta ciutat. Darrerament es conserva als poble de fora i en els últims temps, tant sols en es conserva en les cases de pagès, no en les cases dels carrers de la vila.

A les criatures que anaven a fer serra-velles, els seus encarregats solien posar-los-hi les millors robes; amb lo que recaptaven hi feien un bon dinar i donaven una sensació de satisfacció els grans i els xics."