diumenge, 5 de setembre de 2010

La Construcció de les muralles (I)

La situació geoestratègica del Principat, en el context de la monarquia hispànica, féu que la defensa de possibles escomeses enemigues constituís un dels problemes cabdals que havia d'afrontar la Universitat de Mataró.

Aquesta situació era agreujada per la proximitat de la vila al mar, via privilegiada per dur a terme atacs sobtats i força difícils de preveure. Aquesta mena d'actuacions eren habitualment les que realitzaven els corsaris de procedència nord-africana. Carles I començà una activa política contra aquest perill que senyorejava les costes peninsulars, mitjançant una combinació d'intervencions militars sobre les zones d'origen i la protecció de les costes catalanes.

Fou en aquestes condicions que aparegueren les indicacions directes de la Corona per emmurallar Mataró.

La problemàtica de l'emmurallament és certament complexa, ja que hi conflueixen, i no pas en lloc secundari, tant els interessos defensius i estratègics com els econòmics, de caire privat, pel fet de tractar-se de requalificacions urbanístiques, i per tant de revalorar, una part del sòl més proper a la vila.

Les necessitats defensives s'hi havien fet sentir de molts anys ençà. Un dels primers testimoniatges documentals on s' expressa la necessitat de bastir construccions defensives es troba en la súplica adreçada per la Universitat a la reina Maria l' any 1453.

Els corsaris de procedència nord-africana actuaven inicialment de forma autònoma, i atacaven per sorpresa les poblacions del litoral a fi d'aconseguir botí o capturar persones que serien venudes com a esclaus si no s' en podia obtenir rescat. Els germans Barba-rossa, associats a l'imperi turc, iniciaren una etapa de pirateria organitzada a la Mediterrània d'ençà de l' any 1525. En l' any 1543 foren saquejades diverses poblacions de la Catalunya Nord i l'any 1545 el corsari Gragut, amb onze galeres, incendià la vila de Pineda. La política d'intervenció de Carles I es materialitzà en les expedicions contra Tunis en l' any 1535, contra Alger en el 1541, etc. La victòria de Lepanto de 1571 canvià poc les coses per als habitants del litoral. Mataró patí un atac l' estiu del 1577.

El segon vessant de la política dissenyada per l'emperador es basà en un increment de les defenses costaneres mitjançant la fortificació de diverses ciutats. A Barcelona es construí el baluard de Sant Ramon. Es bastiren torres als Alfacs i a Tarragona. És en aquest context que s'aconsellà l'emmurallament de Mataró.

Sobre aquest afer Carrera Pujal esmenta una lletra signada per l' emperador a Ratisbona on justificava la urgència de fortificar Mataró al.legant que "en aquella playa era donde se cargaban más armadas"

Certament, la construcció de la muralla es degué més a la insistència de les autoritats centrals que no pas a la iniciativa de la vila, preocupada per l'important volum de despeses que una obra d'aquestes característiques suposava.

Tanmateix, l'habilitat de les autoritats mataronines i l'interès de la Corona feren possible un acord pel qual les classes dirigents de Mataró es podien considerar, en part, rescabalades de la despesa que suposava la construcció del mur defensiu gràcies a la condonació que aconseguiren d'alguns importants drets senyorials dels quals era titular el monarca com a senyor de la vila.

Amb tot, l'execució de les obres es perllongà durant més de trenta anys. El ritme fou lent, la qual cosa fou provocada sobretot pels conflictes i les dissensions que la construcció suscità entre el vilatans.

* La universitat de Mataró (1589-1628) Joan Giménez i Blasco