Glòria a les Santes!

Més informació: http://www.lessantes.cat/index.php

Shakespeare a Mataró

PREMI DE DRAMATÚRGIA A PARTIR DE L’OBRA DE WILLIAM SHAKESPEARE

I Premi Festival Shakespeare

A partir de l’edició de 2010, el Festival Shakespeare inicia un premi de dramatúrgia a partir de l’obra de William Shakespeare, un concurs adreçat a dramaturgs en llengua catalana del qual s’obrirà una convocatòria anual. L’obra guanyadora serà publicada per Arola Editors i dotada econòmicament com a base per a la producció teatral del text, que s’estrenarà dins la programació del Festival Shakespeare de l’any següent.

Amb aquesta iniciativa, el Festival vol contribuir a potenciar la dramatúrgia al nostre país i alhora les relacions entre el nostre teatre i la figura i l’obra de Shakespeare.

BASES I CONVOCATÒRIA DEL I PREMI FESTIVAL SHAKESPEARE

1. Les obres que hi concorrin hauran de ser originals i inèdites, no hauran estat editades ni representades prèviament a la participació en aquest certamen, no hauran guanyat cap premi amb anterioritat ni estaran en procés d'edició.

2. Les obres s'enviaran quintuplicades per correu postal o es lliuraran personalment a l'Institut Municipal d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Mataró (c/Sant Josep, 9. 08302 Mataró). Als 5 exemplars, signats amb un lema, s´hi adjuntarà una plica (sobre tancat) amb el mateix lema, dins la qual hi constaran les dades de l´autor: nom i cognoms, breu currículum, adreça postal i electrònica, i telèfon de contacte. En cadascun dels 5 exemplars i a la plica hi constarà la indicació "Premi Festival Shakespeare 2011"

3. El Premi consta d'una dotació econòmica de 8.000 euros com a base per a la producció que tindrà l'estrena dins la programació del Festival Shakespeare 2011. Cap premiat podrà estrenar abans de l'Edició del Festival 2011. L'obra guanyadora també serà publicada per Arola Editors.

4. El jurat del Premi estarà format per cinc professionals de les Arts Escèniques dels Països Catalans. A criteri del jurat, el premi es podrà declarar desert.

5. El termini de d'admissió de les obres serà el 30 de novembre de 2010.

6. L'obra guanyadora i el nom de l'autor/a es faran públics el dia 14 de gener de 2011.

7. Els exemplars de les obres enviades a concurs no seran retornats als participants.

8. La presentació d'originals al I Premi Festival Shakespeare de Teatre suposa la plena acceptació d'aquestes bases. L'entitat organitzadora resoldrà qualsevol qüestió no prevista en aquestes bases.

http://2010.festivalshakespeare.com
feu un cop d'ull i animeu-vos

Arrenquen els cursos del Festival Shakespeare (28/06/2010)

El primer curs, anomenat "Shakespeare i Fitzmaurice", que us oferim pels matins del Festival Shakespeare d'enguany és a càrrec de Dennis Elkins i Anna Estrada. Basant-se en la tècnica de Fitzmaurice Voicework, s'exploren les dinàmiques entre el cos, la respiració, la veu, la imaginació, el llenguatge i la presència. Encoratja a les veus vibrants a comunicar amb intenció i emoció, sense excés d'esforç. La tècnica uneix l'experiència física amb l'atenció mental. A mesura que integrem el treball explorat de la Tècnica Fitzmaurice, anirem incorporant el text de Shakespeare.

Aquest curs s'impartirà de dimecres 14 a diumenge 18 de juliol, de 10 a 15H, al Centre Can Xalant de Mataró. Podeu trobar més informació a aquest enllaç.

El segon curs, "Julietes i Romeos" anirà a càrrec de Marc Martínez i Marta Galán. S'impartirà de dimarts 13 a divendres 16 de juliol, de 10.30 a 14.30H a l'Aula de Teatre de Mataró. Es treballarà a partir d'una petita dramatúrgia de "Romeo i Julieta" de William Shakespeare. La finalitat del taller no serà la de presentar un muntatge acabat, sinó la de desenvolupar l'experiència de compartir amb tots els participants la possibilitat d'endinsar-nos una mica en la història, apassionant i tràgica, dels amants de Verona. Podeu trobar més informació a aquest enllaç.

Pels que estigueu interessats preguem envieu un correu electrònic amb el vostre CV a l'adreça: mataro@festivalshakespeare.com

Un veí de Mataró al front d'Aragó

Text cedit amablement per Vicente Casasús Granada, el meu pare.

Un vecino de Mataró, Oriol Llovet

A vueltas con la Memoria Histórica, a vueltas con tantos combatientes o detenidos en la retaguardia a los que se mató en combate o se asesinó en un cuneta y a quienes no se sabe dónde pudieron estar sus restos, quiero recordar a Oriol Llovet, combatiente republicano, que halló la muerte en combate y que posiblemente familiares o amigos, si lo llegaron a saber, en ningún momento pudieron acceder al lugar donde fue enterrado.

He encontrado su memoria en (De Ayerbe a la “Roja y Negra”: 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió), una Edición de Autor de 1980 (Barcelona) en donde el teniente aragonés Pedro Torralba Coronas relata los acontecimientos que le tocó vivir en compañía de otros muchos y entre los que menciona a su amigo Oriol Llovet de Mataró y su trágica muerte.

Como es natural no nombra a Llovet de manera continua, y de hecho sólo lo hace extensamente en el momento que aconteció su muerte; pero a través de los acontecimientos que se narran, la vida de este hombre corre paralela a la del autor y se puede deducir o adivinar cuáles fueron los sucesos que les tocó vivir.

Parece ser que Oriol Llovet, militante de la CNT, llegó al Frente de Aragón desde Barbastro con grupos de obreros voluntarios catalanes al sector de la Sierra de Guara, donde el autor Torralba y otros grupos de jóvenes cenetistas se estaban organizando para cerrar el cerco a la ciudad Huesca en poder de los rebeldes. Oriol ya tenía experiencia en el combate. Había desembarcado en el fallido intento de reconquistar Mallorca en la columna Medrano y, a la vuelta, por su afiliación y simpatías anarquistas, se había trasladado voluntario al Frente de Aragón.

Allí, nos cuenta Torralba, "los compañeros catalanes ponían su mejor voluntad en la fabricación de bombas de mano y otros artefactos que a veces nos mandaban para experimentar"; estos hombres hicieron lo que pudieron para armar de manera más sólida el escaso material del que se disponía. Les enseñaron a fabricar bombas de mano caseras con pólvora y gasolina, a lanzarlas de la manera más adecuada y eficaz.

Muchos de ellos, a pesar de que habían demostrado dotes de mando y capacidad en la lucha (nos sigue contando Torralba), cuando la República decidió asimilar en el ejército regular a los milicianos que sostenían aquel frente, se negaron a uniformarse y, más todavía, a colocarse galones y estrellas de mando que entendían que los desacreditaban en sus ideas. Algunos, de cierta edad, que no habían sido llamados a filas, sino que habían llegado voluntariamente, volvieron a sus fábricas; otros, como dice el autor, se negaron a tener mando y otros se quedaron en las condiciones que ordenaba la República. Oriol Llovet y el autor fueron algunos de estos últimos. También explica que ambos fueron invitados a dar un mitin de la CNT como representantes de las Juventudes Libertarias de la <>en Barcelona , 1937.
Después de muchas vicisitudes, escaramuzas y batallas y la pérdida de Teruel incluida, la 127 Brigada se encuentra en la loma de Castelfrío, cerca del lecho del río Alfambra, atrincherados en unos trescientos metros cuadrados de cumbre. El enemigo se acerca… dejemos que se explique el autor:
"La toma de contacto de los atacantes con las unidades de nuestra Brigada fue ruda y sangrienta, pero nuestra gente aguantó los asaltos feroces del enemigo sin ceder ni un palmo de terreno. Los dos tanques que nos protegían tuvieron una brillante y afortunada actuación, obligando a los tanques enemigos, mucho más numerosos, a replegarse y recular hasta fuera del alcance de nuestros tiros; nuestros dos antitanques secundaron y defendieron muy bien a los blindados y a nuestra infantería." (p. 216)
Sin embargo, el siguiente ataque, 2 de mayo de 1938, realizado por el enemigo y donde halló la muerte Oriol Llovet, fue más mortífero y eficaz. Tal como lo cuenta Torralba, aquella loma de Castelfrío tiene un costado más abrupto donde las tanquetas italianas enemigas, lanzadas al ataque, tenían dificultades para subir, sus maniobras eran lentas y los combatientes republicanos apostados en la pendiente, en los agujeros hechos por bombardeos anteriores o entre las piedras, les salieron al paso con granadas de mano y, dejadas caer por la mirilla, inutilizaron a varias y abortaron el ataque por aquel costado.

No pasó lo mismo por el lado opuesto que defendía la compañía de Oriol Llovet. El talud de subida era muy suave, casi llano, y las tanquetas maniobraban con facilidad y se dirigían como flechas en dirección a las trincheras republicanas. La suerte estaba echada para aquellos combatientes que mantenían la posición con fusiles y granadas de mano.
Nos dice el autor:
"Otro de nuestros hombres que quiso enfrentarse a los tanques, con igual o parecida valentía que los ya mencionados, fue nuestro amigo y compañero Oriol Llovet, entonces comisario de la tercera compañía del segundo batallón. Oriol Llovet, cuando los tanques se acercaban al parapeto en el que se encontraba con otros compañeros, salió cargado con una mochila llena de bombas de mano, y su amigo y paisano Verges, quiso retenerlo viendo que iba a derecho a la muerte, pero no lo consiguió; Oriol, sin querer escuchar los consejos de su compañero, salió a campo raso y uno de los tanquistas le segó la vida con los disparos de la ametralladora y cayó muerto como tantos y tantos otros de los nuestros aquel día." (p. 218)
Valgan pues esta últimas palabras como homenaje y recuerdo a un vecino de Mataró.
Mataró, 2010

Un Colom de Mataró

Extret de la plana web de Quim Graupera (Maresme Medieval)

Malgrat que la teoria del Colom català fa temps que es difon, s’ha publicat recentment en els mitjans de comunicació que el professor de la Saint Mary´s University de Maryland (Estats Units), Charles F. Merrill, ha assegurat que aquesta teoria és molt versemblant. Merrill, que ha invertit 18 anys en aquesta investigació, argumenta la catalanitat del descobridor a 'Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus. Revealed (Demers Books)', que es publicarà l'any vinent.

Això doncs, aquesta informació demostra que la qüestió de l’origen i la procedència de l’almirall que adquirí “les índies” per a la corona castellana és encara un aspecte no resolt. Com tothom sobradament sap, hi ha qui li atribueix la pàtria genovesa, gallega, portuguesa, entre d’altres, però l’article que llegireu, per si no ho teníem prou complicat, explica com uns mataronins justificaven un Colom català i mataroní.

La polèmica es va presentar a la llum pública el dissabte 9 de maig del 1936 amb un article publicat al Diari de Mataró.

Sembla ser que, a finals del segle passat, l’arxiprest de Santa Maria, Dr. Roig, va trobar una partida de naixement d’un tal Cristòfor Colom, fill de Bartomeu Colom i Maria Cabot, ambdós naturals i habitants dels Genovesos, nat l’any 1441; i com a avis paterns tenia a Dídac Colom i Dolors de Mata.La data de naixement d’aquest Colom concorda d’entrada amb la data i l’edat de la mort d’en Colom el 1506 a l’edat de 65 anys.

Aquesta troballa va venir acompanyada d’altres documents de l’Arxiu de Santa Maria de Mataró vinculats al mateix tema com són un contracte de terres de Bartolomé Colom, germà del descobridor i altres documents que relacionaven aquests personatges amb l’antiga masia dels Genovesos que ocupava el solar de l’actual Jutjat i l’Institut d’Ensenyament Mitjà “Damià Campeny”.

La intenció del Dr. Roig era publicar un opuscle que recollís totes les investigacions efectuades al respecte, però la mort del Dr. Roig va provocar que l’afer restés en l’oblit.

Lluís Falguera, autor de l’article abans citat, va ressuscitar l’afer l’any 1936, entrevistant a tres antics amics del Dr. Roig que veieren els esmentats documents l’any 1917: la família del mestre Joan Bta. Parés, ja difunt el 1936, Joan Sala i Francesc Anglada.

Lluís Falguera afegeix una sèrie de detalls que també vinculen els primers viatges de Colom amb Mataró: Els emblemes de la Santa Maria eren la Creu de la Candelària, de Santa Maria de Mataró, i l’advocació a Sant Simó, protector dels mariners del Maresme i la visita que feu Colom al monestir de la Ràbida on hi havia el prior “adjuntorium Argentonae” argumenta que Cristòfor buscava l’amic frare d’Argentona. Com a conclusió de l’article Lluís Falguera demana la creació d’una comissió per tal d’investigar l’autenticitat i l’existència dels documents esmentats pel Dr. Roig.

El dimecres 13 de maig de 1936 el Diari de Mataró publicava una entrevista amb el Sr. Joan Sala, un dels tres personatges citats en l’anterior article del Sr. Falguera, que havia vist els documents del Dr. Roig. El Sr. Sala argumenta la hipòtesi del Colom mataroní amb els arguments de que ell fill de Colom es deia Dídac com l’avi que apareix en la partida de naixement del Dr. Sala i que les primeres badies descobertes a Amèrica per Colom porten els noms de Santa Maria i Sant Simó. És el mateix Joan Sala que en un tercer article sobre el tema publicat en el mateix diari local, el dia 20 de maig de 1936, denuncia la reacció que els dos articles anteriors van despertar als lectors mataronins: la rialla i la burla. L’article acaba dient: “...Si a Mataró no hi ha prou intel·ligents, ni nous savis, per a parlar d’ell (referint-se al Colom mataroní), al menys que no riguin, si no n’hi ha prou aquí els buscarem a fora; però riure no!”

Qui tingui humor i ganes que busqui, potser entre els llibres i les enciclopèdies hi hauran més pistes que ens parlin de què Cristòfor Colom era un capgròs mataroní que va obrir la porta als que un un futur es van convertir en els “indianos” del Maresme.

BIBLIOGRAFIA

FALGUERA, Lluís: "Lletra a la ciutat de Mataró. Cristòfor Colom, n’és fill? " a Diari de Mataró, any XIV, 9 de maig de 1936, núm. 3810.

FALGUERA, Lluís: "Colom és fill de Mataró? Un interviu amb el Sr. Joan Sala" a Diari de Mataró, any XIV, 13 de maig de 1936, núm. 3813.

FALGUERA Lluís: "Mataró negligent, Mataró riu!" a Diari de Mataró, any XIV, 20 de maig de 1936, núm. 3819

GRAUPERA, Joaquim: Cristòfor Colom, el primer "indiano" del Maresme" a Butlletí del Grup d'Història del Casal, núm.5 (octubre 1992), pàgs.49-52

GRAUPERA, Joaquim: Cristòfor Colom, el primer “indiano” del Maresme” a Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, Any XIII, núm. 33 ( juliol 2004), pàgs.5-6

El Port de Mataró: imatge escollida pel nostre twitter!

Port de Mataró.

Aquesta imatge del Port del Mataró, extreta de la pàgina web del Consorci del Port de Mataró és la que finalment hem escollit al nostre twitter @alies_mataro