dimecres, 17 de març de 2010

Sant Agustí i la Ciutat Industrial

Conjunt de cases protegides del carrer amb la categoria màxima atorgable en quant a façana.

El carrer Sant Agustí fou un carrer amb molta vida i activitat on residien famílies amb noms prou reconeguts a la ciutat. Al començar el carrer des del Camí Ral hi havia l' Hotel Montserrat que més tard es digué Hotel Suizo. (Actualment hi ha una entitat bancària). La fàbrica de confecció d'en Cabot amb 24 treballadors. El Sr. Cabot fou l'alcalde de Mataró els anys 1950. La fàbrica de joguets Borràs que entre altres joguines feien aquell conegut frare que indicava el temps que faria segons si es treia o posava la caputxa i amb la vareta assenyalava si plouria o faria sol. ( en tinc un, regalat per una treballadora). La fàbrica d'en Viladevall, la fabriqueta de Vilatersana, la família Julià, la família Majó Clavell que foren víctimes de la guerra quan uns assassins incontrolats mataren tres germans. La família Adan, l' herbolari Fèlix, la família Massó, en Josep Maria Massó, un reconegut violoncel.lista envia una partitura per violoncel i piano del músic francès Paul Bezalaire que va dedicar a Pau Casals el 1930. El taller mecànic Albo, el sr. Albo també fou alcalde de Mataró. La família Brufau, la coneguda fàbrica de mitjons Moltfort's, el Vapor Gordils que es posà en marxa el 1838 amb 20 cavalls de potència i el 1847 passà a ser filatures Viñas i Sanglas on el 1949 hi treballaven 59obrers.

Estem parlant d'un dels carrers més influents i rics de Mataró ja no només per les seves famílies sinó pel control o participació en nombrosos negocis essent aquest el punt de la ciutat on la gent movia més diners, i no parlo d'ostentació sinó d'inversió i producció amb molt de treball pels mataronins i mataronines que amb major o pitjor qualitat accedien a un lloc de treball en el dens teixit industrial. No és per casualitat que al 1848 és fes el primer ferrocarril Mataró-Barcelona.

Ja posats a parlar de fàbriques direm que les empreses de gènere de punt de Mataró que pagaven més contribució industrial el 1915 foren:

Hijos de Marfà = 15.671,27 ptes.
Gassol Civid, Antonio
Fondevilla y Torras
Cabot i Barba, José
Vda. de Miquel y Cia
Hijos de Pedro Ribas
Imbern, Jaime
Fonts Coll y Clavell
Viladevall Codina, José
Colomer Hermanos
M. Asensio
Novellas Pons, Juan= 1.017,49 ptes.

La resta d'empreses, d'un total de 41, pagaven menys de 1000 ptes. fins a l'última que pagava 24,22 ptes.
Segons la relació de empreses de Mataró agrupades per sindicats el desembre de 1949 trobem que hi havia:

5 fàbriques de filatura torçats.
2 fàbriques de teixits.
9 fàbriques de tints i aprests.
124 fàbriques de gènere de punt.

Les fàbriques de gènere de punt més importants, en nombre de treballadors, foren:

Industrial Mataró-Gerona. S.A. (Can Marfà) amb 758 obrers
Manufacturas Antonio Gassol. S.A
Contexta. S.A.
Fontdevila y Torras. S.A.
Malla Textil. S.A.
Manufacturas Colomer Hnos S.A.
Moltforts S.A.
Ymbern S.A.
Manufacturas Goliat S.A.
S.A. Asensio
Julià Ginestà. S. Ltde.
Hijos de Jaime Torrellas. S.A.
Coll S. en C. Antonio
Comercial Transatlàntica
MAnufacturas. Ribas y Julià. S.A.
Jaumandreu. S.A. amb 110 obrers