Què en fem de la Llar Cabanelles?

Amigues i amics de la Plataforma Salvem Cabanellas i el seu entorn m'envien el següent mail:

Fa molt de temps que no ens veiem però aquesta vegada és per comunicar-vos una bona notícia (... o almenys així ho espero, ja que del contrari ens haurem de "posar les piles" de nou...)

El Consorci Sanitari del Maresme ens convoca a un acte de presentació del projecte Cabanellas el dimecres 3 de febrer a 2/4 de 8 del vespre a can Palauet.

Si avui es pot parlar d'aquest o qualsevol altre projecte que no siguin cases pels benestants, és gràcies a tots i totes vosaltres, que sense la Plataforma Salvem Cabanellas faria anys i panys que s'hauria perdut aquest patrimoni dels pobres de Mataró.

Ens veiem allà i us prego feu extensiu aquest acte a tothom que li pugui interessar, especialment els/les membres de la Plataforma que no disposen de correu electrònic.

Gràcies per tot.

Salut i Salvem Cabanellas ! (col.lectiu ciutadà Salvem Cabanelles)

Mitjançant alguns dels seus pasquins informatius i petites dades que he pogut arreplegar he decidit fer-ne un breu relat per a Un Mataró no tant llunyà.

La història de la Llar Cabanelles arrenca a finals de 1866, quan Antoni-Martí Cabanelles i Casanovas, indià de considerable fortuna i veient-se a les portes de la mort, testa part de la mateixa "... a los verdaderamente pobres que sean vecinos de esta ciudad de Mataró..."Aquesta deixa emulava l' acte de contricció pròpia de molts indians de l' època, volent guanyar-se el cel i que Sant Pere els hi perdonés els mètodes emprats en amassar fortunes, gens respectuosos amb els humans i ses vides.

El Sr. Cabanelles nomena uns hereus universals per a donar compliment a la seva voluntat: dues germanes, Maria Ana i Dolors i dos amics de la infància, en Pelegrí Ferrer i l' advocat Josep Saurí, deixant també establert que qui els substituirà a tots i cadascun d'ells per mort o absència, serà "...el cura-parroco de la parróquia de esta ciudad..."

L'any 1871, els marmessors (del.legats) compren el terreny i encarreguen la construcció del que serà conegut com Llar Cabanelles. Les obres acaben a finals de 1874 i se'n cedeix inmediatament l'ús a les Germanetes dels Pobres "... tan solo por durante el tiempo que dichas religiosas permanezcan en esta ciudad consagradas al cuidado de dichos pobres en la citada casa..." diexant clar també que si canviaven l' objecte de la cessió o plegaven, haurien de retornar la propietat als marmessors "... a fin de que jamás deje de cumplirse la voluntad de éste (el sr. Cabanelles), y sin que ningún caso puedan pasar a ser ni reputarse nunca bienes del Estado, Provincia o Municipio, comunidad, cuerpo, corporación o colectividad de clase alguna, sino particulares del albaceazgo..." Els marmessors, entre els quals figurava ja el rector de Sant MAria Mn. Francesc Pla qui havia substituït la difunta Maria Ana, determinaven alhora els criteris d' admissió "...prefiriendo siempre entre los que soliciten entrar a los pobres de esta ciudad, y principalmente a los que sean vecinos de la misma el día del fallecimiento de Don Antoni-Martin Cabanelles..."

Tot semblava doncs prou lligat i Llar Cabanelles anà exercint la seva funció social, al ritme dels aconteixements històrics però sense gaires entrebancs fins la meitat del segle XX.

L'any 1945, en una escriptura polèmica, Mercè Alemany i Font dóna a la Comunitat de l' Asil de les Germanetes dels Pobres el terreny conegut com l' hort de les monges, lindant amb la Rda. Alfons X el Sabio. Es diu que la paraula "Comunidad" la va introduir algú altre... i que la donació anava adreçada a l' asil i no a les monges. Sigui com sigui, l' esmentat terreny va figurar com a propietat de les Germanetes del Pobre, si bé es feia constar a l' escriptura "...destinar el solar a los fines que cumple el Asilo de las Hermanitas de los Pobres de un modo directo y po tanto a solaz y esparcimiento de los acogidos en dicha benéfica Entidad, no pudiendo por tanto, ser enajenado, gravado ni hipotecado por título alguno hasta transcurridos cincuenta años a contar desde el día de hoy..." I durant 30 anys més, tot seguí igual.

L'any 1977, el Pla General d'Ordenació Urbana inclou les finques de Llar Cabanelles en sòl urbà, amb la qualificació d'equipament religiós assistencial, amb la sola excepció d' una porció, edificables a planta baixa i cinc pisos respecte la Avda. Amèrica, terreny el qual la venda posterior serà objecte de picabaralles entre els mateixos preveres mataronins com veurem més endavant. Curiosament, aquell mateix any les Germanetes del Pobres declaren que no poden continuar prestant serveis en les condicions què ho fan.

Al 1981 les Germanetes abandonen la Llar Cabanelles, fent-se càrrec de la seva gestió la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, sent des de fa anys únic marmessor el rector de Sta. Maria, en aquells moments Mn. Francesc Pou i Ginesta. Les monges cedeixen l' ús del seu tros de terreny tot esperant l' any 1995, en que s'acabaran "los cincuenta años".

La primera fragmentació de Llar Cabanelles es produeix al febrer de 1993, amb la venda del tros lindant amb l' Avda. Amèrica. Mn. Josep Colomer, rector en aquell moment i únic marmessor, informa a la reunió de preveres i diaques de l' arxiprestat de Mataró dels motius de la venda: "... s' ha fet a fi de poder adquirir una peça de terreny que és propietat de la Congregació de les Germanetes del Pobres, per construir-hi un aparcament, degut al dèficit que arrosseFundació..." També hi havia la intenció de construir sobre l' aparcament habitacles assistits per avis.

La venda d'aquest terreny és força polèmica, tant a nivell de la ciutat segons reflexa Crònica de Mataró de l' època, com dins del mateix clergat. A l'esmentada reunió preveres i diaques manifesten no estar d'acord en que els rector de Santa Maria prengui decisions que afecten a tota la ciutat. Encara a finals de segle, 1998, cuejava amb la demanda per part dels mateixos de responsabilitats sobrer els 40 milions de ptes. de la venda del terreny.

Deu anys després de la gestió per part de la Fundació Hospital de Sant Jaume i Sta. Magdalena, amb la constitució del Consorci Sanitari de Mataró, passà a dependre d'aquest organisme, amb una gestió efímera, fins a inicis de l' any 2000. Amb la construcció del nou Hospital de Mataró i el traspàs de l' activitat hospitalària que es realitzava a Mataró, es decidí remodelar l' Hospital de Sant Jaume i Sta.Magdalena per traslladar-hi l'assistència que prestava la Llar Cabanelles. Al març del 2000 es produeix el trasllat definitiu i Llar Cabanelles roman tancada fins el present.