Família Robafaves - 1902 - Cartell de 1995 (Jordi Cuyàs)
Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme. Deixebles de Sant Cugat van ser decapitades l'any 304 a l'actual municipi que porta el nom del Sant al Vallès Occidental. A partir d'un estudi fet el 1722 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, on es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes que s'allargà fins l'any 1852, quan el Papa Pius IX les nomenà patrones de Mataró.
Cartell de 1975 (fem-les)
A finals dels anys 70 i primers dels 80 es forjava a la nostra ciutat un canvi radical, m'atreviria a dir de ruptura, pel que feia al model de la festa. Arrossegàvem els tics de les festes franquistes i solament l’Ofici, Els Gegants (la Família Robafaves) i els Nans, i els focs a baix a mar, conservaven l’esperit del que havia de ser la Festa Major. Amb el lema "Fem-ne Festa Major", un grup de joves iniciaven a mitjan dècada del 70, els primers canvis, i en molts casos van establir les bases de com seria la festa fins als nostres dies. La ruptura es formalitzaria quan l’any 1979, amb el primer Ajuntament democràtic sortia al carrer el programa de Les Santes, ara ja elaborat per un grup obert i voluntari de ciutadans i ciutadanes que, preservant els actes més tradicionals (Crida, Ofici, Cercaviles i Dormides de Gegants, els Focs..) començaven a incorporar actes de nou format que mica en mica anirien consolidant el model de la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada