dimarts, 16 de juny de 2009

El Port de Mataró

Tot i que són moltes les hipòtesis al respecte, la més ferma és que a Mataró no hi va haver port romà. Quan es parlava de port es feia referència al braç de roques paral.lel a la costa que va des de la riera de Sant Simó fins al davant del carrer Sant Antoni.

La idea de construir un port, tot i que perseguida des de sempre pels mataronins, no va rebre el primer recolzament institucional oficial fins el 1702 quan Felip V va atorgar el títol de ciutat a la fins aleshores vila de Mataró.

En una època on el moviment marítim i el comercial anaven de la mà, es va fer imperiosa la necessitat de construir un port i més tenint en compte les picabaralles entre mariners i pescadors per tal d’ocupar les millors zones de la platja.

Tot i això, les gestions que es va dur a terme durant els regnats de Carles III i Carles IV no van arribar a bon port. El segle XIX, el del ferrocarril, va estar ple de males notícies pels mataronins: crisi econòmica, saqueig de la ciutat per part de les tropes franceses i la plaga de l’ordium a les vinyes, entre d’altres. A nivell institucional, les coses van anar pel mateix camí ja que l’any 1867 el govern de la reina Isabel II va acordar la supressió, per raons econòmiques, de la Comandància de la Província Marítima de Mataró, amb la devaluació que representà per a la ciutat dins del sector marítim.

Dues tragèdies a les acaballes de segle van fer reaccionar les autoritats i, al 1886, es va aixecar el plànol del fondejador de Mataró expressant la necessitat i conveniència de construir-hi un port de refugi. Projecte que, al final, tampoc es va fer realitat.Amb aquesta nova desil.lusió va començar el segle XX. Al 1918, gràcies a la tasca de Carles Padrós, es va aprovar un nou projecte i s’autoritzà la subhasta de les obres.

El cost total de l’obra pujava a 1.390.756,45 pessetes. Tot i l’eufòria de la ciutat, la subhasta va ser declarada deserta per dues vegades i el projecte aparcat.Gairebé trenta anys es va trigar en aprovar un altre projecte per les autoritats competents. Va ser el que va presentar González Isla amb un cost de 12.503.205 ptes. Un any i mig després d’haver-li donat el vist-i-plau, l’empresa Miranou SA va començar unes obres que només durarien uns mesos: tant Miranou SA com l’empresa escollida per substituir-la van abandonar el projecte.

L’any 1965 es va construir l’espigó degut a l’alarmant retrocés de la platja, fet que va revifar les esperances de tenir port i va fer néixer el Club Nàutic de Mataró. Directius i socis de l’entitat van presentar un nou projecte el juliol de 1967 a la «Jefatura de Costas». Novament els problemes econòmics van tirar enrere la idea.L’Ajuntament de Mataró, la Caixa d’Estalvis Laietana, el Club Nàutic de Mataró, la Confraria de Pescadors, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i les Drassanes Xufré van constituir, al 1972, una societat mixta pro-port amb el nom de «Puerto de Mataró SA». Aquesta entitat va ser la que portà el projecte del port fins a la seva realització final.

En aquest punt, la polèmica es va centrar en la ubicació final del port. Es va descartà la idea original de construir-lo davant el casc antic de la ciutat, fet que hagués reduït molt la superfície de la platja mataronina.L’any 1981, el Ple municipal va aprovar un projecte que situava el port entre els carrers Sant Joan i Sant Antoni.

Tres anys més tard, i com a resposta a les protestes populars, es va portar el port més cap a ponent, entre el carrer Lepanto i les drassanes Xufré. Jordi Pujol, Manuel Mas i Josep Beltran van col.locar la primera pedra del port el 10 d’abril de 1988.

Les obres van començar el 2 de maig del mateix any i es van prolongar fins el 7 de juliol de 1991, dia en que es va inaugurar acabant així amb els 289 anys d’espera de tots els mataronins i mataronines.La gestió privada del Port de Mataró, però, no va poder mantenir-se durant molts anys i, el 1996, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró varen crear el Consorci Port Mataró, un organisme públic que s’encarregaria de la gestió de la instal.lació.

Per un d'aquells cops de ventada he trobat aquesta informació sobre el port, no puc ni confirmar ni desmentir les dades però és una curiositat agradable, més després de veure part del documental sobre l' Aeroport del Prat; la veritat que no creia possible fer una història entretinguda, de cara al gran públic, sobre una infraestructura així i segurament devia ser interessant però no vaig aguantar més de cinc minuts abans d'aclucar l'ull.