divendres, 29 de maig de 2009

"El tren Mataró-Barcelona de 1848 feia el trajecte en 30 minuts, ara en 40"

Mataró treu a relluir la seva passió pels trens, coincidint amb el 161 aniversari de la posada en marxa del primer ferrocarril del territori espanyol: la línia Mataró-Barcelona.

(FOTOGRAFIA) Toni Biada és rebesnet de Miquel Biada, l'impulsor del primer tren d'Espanya: la línia Mataró-Barcelona

-Mataró és el punt de referència de l'afició del ferrocarril a Catalunya?

-Que nosaltres tinguéssim el primer tren fa molt de gràcia als mataronins. La ciutat s'estima molt el tren, i l'afició és intergeneracional, involucra a avis, pares i nets.


-Aquest ha estat el seu cas.

-Jo sóc la sisena generació. El meu rebesavi, Miquel Biada, va estar a Cuba i va veure allà el ferrocarril. Quan va venir a Mataró va posar tot el seu empeny per implantar-lo a aquí. Li va resultar molt difícil, perquè la societat no coneixia el ferrocarril i se'n deien coses com que malmetia les collites, provocava malalties o fins i tot que el greix especial de les rodes era de nadons.


-Ja veig que a l'inici el tren no gaudia de bona fama, però ara no és que en tingui molta...

-L'estant trinxant. Pitjor no es podria fer i no pot ser, perquè el tren és el futur. El cotxe no és sostenible. S'ha d"'invertir igual que en aquella època ho va fer el meu rebesavi i altra gent. Abans del ferrocarril, es trigava sis hores en anar de Mataró a Barcelona. El tren va permetre que el trajecte es fes en mitja hora.


-I ara quan es triga?
-Es triga més que abans. De la mitja hora hem passat a uns 40 minuts. La única diferència és que abans el trajecte era directa i ara es fan parades, però també hem de tenir en compte que no és el mateix un tren d'ara que el Mataró-Barcelona de fa 159 anys. No volem que Mataró sigui a la llarga un Baix Llobregat. Hem de tenir una xarxa de ferrocarrils molt bona perquè la gent confiï amb el tren, que és el contrari del què està passant ara. S'ha d'invertir per tenir una xarxa ferroviària de futur i no totes les rutes tenen perquè passar per Barcelona.

-Hi ha molt centralisme en aquest sentit?
-Ens queixem molt del centralisme de Madrid, però aquí passa el mateix amb Barcelona. No cal que tot arribi a Barcelona, com el TGV. Que travessi Barcelona és llançar els diners, perquè el cost que comporta és tres vegades més que no pas que passi pel Vallès. És vital que arribi a l'aeroport i allà els passatges poden enllaçar amb la nova línia 9 del metro. Per què ha de passar per Barcelona a poca velocitat per no provocar esquerdes? Els diners que ens estalviaríem els podríem invertir en arreglar la xarxa ferroviària. I proposo el preu del TGV sigui molt competitiu per compensar als usuaris de Rodalies.

-El seu rebesavi es va trobar amb els problemes que ens està provocant el TGV?
-La història es repeteix. Unes riuades al Maresme es van endur un pont de la línia del ferrocarril. També va patir sabotatges de gent que hi estava en contra pel tema de les collites. Van cremar un pont abans de la inauguració. També van haver problemes geològics, es van haver de reforçar les proteccions contra el mar i també van aparèixer forats en el terreny per art de màgia.

-Podem estar tranquils, llavors?
-Home! S'ha de treballar bé, ser professionals i aprendre del passat perquè no tornin a repetir-se segons quines coses.

-Però s'han repetit.
-L'home és l"animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra.


Entrevista publicada a La Vanguardia (Octubre 2007)