dimarts, 26 de maig de 2009

El Castell de Mata o de Mataró (1)

La població de Mataró medieval es trobava repartida en diferents veïnats com els nuclis d'Alarona, Mata, Valdeix i Traià. D' aquests vilatges solament arribarà a constituir-se en població concentrada el nucli d'alarona situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i que situat a la costa, esdevindrà un lloc estratègic pel comerç marítim a partir del s. XIII.

El veïnat de Mata guarda un interès especial ja que conserva uns edificis que permeten seguir l'evolució medieval del veïnat i de les pautes de poblament. Per una banda, tenim exemplificats, en l'apartat de l'arquitectura religiosa i en els temples de Sant Miquel i Sant Martí, el pas de l' arquitectura pre-romànica a la gòtica. Per altre banda, l'existència de les restes del castell de Mata o Mataró permeten parlar del feudalisme i el sistema de repartiment jurisdiccional i territorial durant l' edat mitjana. Per acabar, el poblament dispers en masos i els camins veïnals acaben de donar una visió integradora de les pautes d'ocupació del territori en el Maresme medieval.

Al cim del turó conegut també com al Turó d' Onofre Arnau (133m sobre el nivell del mar) trobem el castell de Mata que era el centre jurisdiccional d' un territori que abastava els nuclis de Mata, Valldeix, Traià, Mataró, Llavaneres, Sant Vicens i Caldes d'Estrac.

El castell apareix citat per primer cop l'any 1042 com a "Kastrum qui dicunt Mata".

Els primers senyors feudals van ser els Castellvell. En la data esmentada del 1042 apareix citat Ramon de Castellvell, fill de Guillem i d'Adelaedis. L'any 1110 ja apareix citat com a castell de Mataró. La castlania la detentava Ramon Berenguer de Paladol. El càrrec de castlà representava l'encarregat de detentar el domini jurisdiccional en el terme del castell en nom del senyor superior. Això vol dir que Ramon Berenguer de Paladol exercia el poder dins el terme de Mata com a senyor vassall dels Castellvell. L'any 1171 Guillem de Castellvell va concedir a la Seu de Barcelona les cases que eren del Castri de Matherone.

L'any 1219 amb el matrimoni de Guillema de Castellvell amb Guillem de Montcada, el castell passà a ser propietat dels Montcada. Durant el s.XIII els senyors del castell de Mataró van tenir conflictes greus amb els senyors del veí castell de Dosrius, propietat del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona), també per raó de diners els Montcada i els Castellvell empenyoraren i vengueren el castell varies vegades i el tornaren a recuperar unes tantes altres.