Els Gegants de Mataró, segon capítol

Nom: La Geganta

Alçada: 4,10m
Parella: Robavafes
Constructor: Josep Maria Diamant i Montañés
Any: 1964 (la figura original va estrenar-se segurament a Les Santes de 1853)

La Geganta és la parella inseparable d'en Robafaves; té la fisonomia d'una reina clàssica (ens recorda una mica a la reina bona dels contes de fades: elegant i majestuosa però amb expressió tendre i comprensiva), amb corona, vel blanc i capa de vellut; porta sempre a la mà esquerra un bonic ram flors naturals i a la dreta un mocador fet de forma artesanal per un grup d'àvies de la ciutat.

Hem de dir que no té nom, és simplement coneguda com la Geganta, però això no vol dir que no sigui important, ja que fins i tot té dedicada tota una gran avinguda de Mataró, la coneguda i concorreguda Avinguda de la Geganta, just davant del nou parc de Mataró, on també hi ha un petit carrer, molt petit, que és el carrer Robafaves. (No és cert que l'Avinguda de la Geganta rebi aquest nom en homenatge a l'esposa d'en Robafaves, sinó que antigament aquest carrer, segons ens han explicat, portava a una casa molt gran, i per això tothom la coneixia com l'avinguda de la (casa) geganta, però la primera història és més maca, no creieu?)

Al igual que el seu marit, surt en comptades ocasions de Mataró; de fet sempre surt tota la família Robafaves junta, és a dir, o surten els quatre gegants o no en surt cap, i això és degut al protocol de funcionament que tenen aprovat pel Ple Municipal.

Els mataronins més imponents (Especial Santes)

Les Santes no serien les mateixes sense la presència dels gegants de Mataró, sobretot en Robafaves i la Geganta. Com cada any la família Robafaves proposa fer ‘una postal’ amb els gegants que venen convidats a les Santes. Enguany són els gegants de la Casa de Caritat de Barcelona, acompanyats pels Ministrers Ganxets del Baix Camp.

No es poden concebre les Santes sense la presència i la participació dels gegants de Mataró. Els més famosos són el Robafaves i la Geganta, que sempre van acompanyats del Maneló i la Toneta. Les bèsties de foc com la Momerota, la Momeroteta, el Drac i els Capgrossos també participen activament de la gresca. Entre els actes més destacats, hi ha la Gegantada, el Desvetllament Bellugós, l’Escapada a Negra Nit, la Revolta dels Nans, la Dormida i la Postal de Gegants. “Una de les novetats d’aquest any és que la Geganta estrenarà arrecades i que els 18 nans de la comparsa s’han repintat”, diu Toni Vidal, membre de la Colla de Geganters de Mataró. A més de la família Robafaves, destaca la Momerota, una figura amb cap de bou i cos de mulassa que es va estrenar al 1979.

Gegants de Mataró
Especial Festa Major de Mataró (Tribuna Maresme)

Passejada per la Memòria Històrica Republicana

Els Pastorets de Mataró

El Centre Catòlic va ser fundat el 1er. de novembre de 1884. Després de passar per diversos locals, l´any 1908 es situà a La Riera, on es troba actualment, gràcies al treball del seu President en aquell moment, Emili Cabañes. A la seva mort s´obrí un impàs i es passà per uns moments crucials per a l´Entitat.

Fou Mossèn Plandolit qui proposà als dirigents de l´Entitat l´entrada d´un nombrós grup de joves obrers del Patronat de Sant Josep, per captar nous socis i treballar conjuntament. Una de les seves predileccions fou el teatre i així es creà, l´any 1916, la Secció Dramàtica, després anomenada Sala Cabañes.

El dia 25 de desembre de l´any 1916, en el Saló-Cafè del Centre Catòlic, també anomenat "La Saleta" i convertit en teatre els dies de l´espectacle, va tenir lloc per primer cop la representació dels "Pastorets".

L’obra escollida fou "L´Estel de Natzaret" de Ramon Pàmies, un dels autors més coneixedors de l´enrenou escènic d´aquella època i d´una riquesa de lèxic expressiva i poc corrent.

Ja des dels primers dies de representació constituïren un autèntic esdeveniment, tot i que les petites dimensions de l´escenari no permetien coses extraordinàries.

Durant 17 anys s´anaren representant en aquest local, fins que l´any 1933 s´inaugurà la nova Sala Cabañes. El pulcre estil de la nova Sala, la llum de les bateries i el folgat escenari feren créixer el desig d´un millorament artístic i estètic.

Poc a poc, esperonats per l´èxit i el ressò obtinguts arreu de Catalunya i fins i tot més enllà de les fronteres, s´anaren succeint les novetats. S´incorporà el pròleg, amb l´encanteri de nimfes, bruixes i follets, la coral de les donzelles del Temple, l´encantador de serps, el llengotejar de la lluna, la gran apoteosi. S´afegiren nous decorats, vestuari, noves músiques, fins aconseguir una orquestra present a cada representació.

Durant els anys de la guerra civil les representacions van ser interrompudes, però malgrat els afers dels anys 40, a la Sala Cabañes se li va permetre de continuar representant "Els Pastorets" en català.

L´Ajuntament de Mataró, l´any 1981, declara l´espectacle Patrimoni Cultural de la Ciutat, passant a ser denominat "Els Pastorets de Mataró". Aquest suport és decisiu per mantenir i consolidar la dignitat i qualitat d´aquest espectacle, ateses les dificultats econòmiques que comporta el dur endavant una obra d´aquesta envergadura.

"Els Pastorets de Mataró" constitueixen una de les més simpàtiques tradicions de la nostra ciutat. Són el viu exponent d´una acurada expressió d´art i de tècnica, per a fer reviure amb tota dignitat i amb un sentit plenament popular, el misteri del Naixement de Crist.

"Els Pastorets de Mataró" constitueixen el document d´una època: escenografia, interpretació, comunicació popular, tot hi resulta coherent, i com a tal s´han de conservar i mantenir-los vius. Els Pastorets s´han de mantenir sòlids i coherents, restaurant-se amb cura les decoracions i la maquinària que els anima, ajustant la interpretació a l´estil que exigeix el text i la música. Han de ser restaurats i preservats com una pintura d´època, com un document preciós d´una flaire i un encant que els fan únics a Catalunya.

Actualment, segueix encara en peu el treball i l´esforç col•lectiu, abnegat, constant i difícil d´actors i tècnics, per tal de conservar i mantenir la fidelitat d´origen sense malmetre l´estètica de l´espectacle.

"Els Pastorets de Mataró" són PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT des que, l’any 1981, l’Ajuntament de Mataró els va declarar així en reconèixer la seva singularitat, els valors culturals i tradicionals que contenen, la perseverança de diverses generacions de mataronins per mantenir-los vius al llarg de tants anys i sobretot el rigor en la seva execució.

De: Els Pastorets de Mataró

Més informació a:
- Festacatalunya.cat, Els Pastorets de MATARÓ

Els Gegants de Mataró, primer capítol

El Robafaves és el gegant més antic (1964), carismàtic i representatiu de Mataró, i un dels més ben plantats de tot Catalunya i rodalies.

És el cap de la famosa família Robafaves, formada per la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta; i el marit d'aquesta, en Maneló, i tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i contrastant amb la solemnitat dels gegants.

En Robafaves és un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb indumentària de guerrer medieval (casc, capa, cota de malles, espasa, ...), que s'inspira en la figura i caràcter del rei Jaume I el Conqueridor. Té el pit engalardonat de medalles i duu a la mà esquerra un pergamí, mentre s'agafa la capa amb la dreta.

La família Robafaves, com el seu nom indica, forma una unitat i és per aquest motiu, que sempre surten els quatre gegants junts; per això no els veurem gairebé mai per separat.

Tots ells formen part del patrimoni cultural de la ciutat i és per aquest motiu que tenen un protocol de funcionament específic aprovat pel Ple de l'Ajuntament. Actualment és el Patronat Municipal de Cultura de Mataró qui en té cura de la seva gestió i manteniment.

Degut a això, en Robafaves, tot i ser un dels gegants més representatius de Catalunya, surt en comptades ocasions de Mataró, i no el trobarem gairabé mai a les famoses plantades multitudinàries de gegants que es fan per tot el país; això sí, acostuma a aparèixer tant ell, com tota la seva família, a gran part de les festes dels barris i carrers mataronins.

La seva història es perd una mica en el temps; la primera notícia de l'existència d'un gegant a Mataró data d'entre finals del S. XVII i principis del S. XVIII, i des d'aquestes dates fins a finals del S. XIX ha anat desapareixent i apareixent amb aparences quelcom diferents. De l'any 1853 es tenen les primeres dades de l'existència de l'actual Robafaves; l'any 1930, és reformat per en Josep Diamant i Llobet, adquirint l'aspecte actual de Jaume I; torna a ser reformat el 1964 per Josep Maria Diamant i Montanés, i l'any 1982 (juntament amb la Geganta) pel gran constructor de gegants solsoní Manel Casserras i Boix.

Una de les històries més curioses d'en Robafaves és la que dóna origen al seu nom. S'expliquen moltes versions, i totes ben diferentes; la que expliquem a continuació, no ha de perquè ser la certa, però si que és la més coneguda i si més no, la més maca; està treta del llibre "Els Gegants de la Ciutat de Mataró" de Nicolau Guanyabens, i diu així:

Una vegada els gegants de Mataró varen anar a ballar a Argentona i quan, ja acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors es varen enamorar d'unes precioses faves que verdejaven en un camp proper a la carretera. No podent resistir la temptació, varen abandonar els ninots enmig del camí i es varen llençar al camp a robar una bona quantitat de faves, que varen amagar sota la panxa del gegant; feren conxorxa amb el flabiolaire i li digueren que anirien a mitges, però que no els descobrís.

Un estol de mainada va rodejar la gran parella en entrar a Mataró i, amb molta insistència, els van demanar que ballessin. Els geganters es resistien, ja que amb la sobrecàrrega que portaven no els venia bé ballar. Una autoritat que s'esqueia en la facècia els va fer ballar i mentre ballaven, amb els sotracs, les faves varen anar caient per terra.

L'admiració i la broma foren grans i, des d'aleshores, va quedar el mal nom de Robafaves al pobre gegant, que no hi tenia cap culpa.

Finalment fem una breu història, una mica més completa, de les aventures i desventures de tota la família Robafaves:

La familia Robafaves original (en Robafaves, la Geganta i la Toneta) va aparèixer per primer cop oficialment durant la festa de Les Santes de l'any 1953 (direm que els gegants són d'aquest any, tot i que es sospita que se'ls podria haver vist un o dos anys enrera, però no hi ha cap document fiable que ho certifiqui). La família representava la figura d'uns nobles medievals.

L'any 1884, també durant les festes de Les Santes, es presenten amb uns nous vestits i pentinats, a l'estil de l'última moda del moment (la confecció va anar a càrrec de les modistes Señoritas Margenat i els pentinats pel perruquer Sr. Diamant); aquest canvi de vestimenta va ser molt criticada a l'època ja que, segons diuen, la roba eren molt lletja i donava als gegants una aparença una mica ridícula.

Al juliol de l'any 1893 hi ha l'esperada renovació dels gegants; aquesta vegada, no només es canvien els vestits, sinó que es fa una recomposició de les estructures, així com una profunda reforma dels caps i de les mans a càrrec de l'artiste mataroní Josep Vinardell. El disseny dels vestits és de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (un jovenet en aquella època), i l'execució final va ser feta per la modista Pelegrina Malatesta de Barcelona.

Els gegants de mica en mica es van deteriorant, i el 1898 es fan uns petits retocs per part de les modistes Monteys i el perruquer Estrany, per intentar emmascarar el tan mal estat en que es trobaven ja els gegants en aquest any.

Al 1900 arriba novament una gran i necessària restauració, ja que segons cròniques de l'època, els gegants ja feien pena. L'arquitecte Eduard Ferrés i Puig va ser el dissenyador de la nova indumentària d'en Robafaves i la Geganta, que va confeccionar novament la modista Pelegrina Malatesta; el vestit de la Toneta només es retoca. La testa d'en Robafaves també es restaura i és pintada novament pel pintor Josep Vinardell. Els gegants es presenten al public el dia 26 de juliol; en Robafaves té l'aspecte d'un conceller i les gegantes d'elegants dones de l'època.

Durant els anys següents fins el 1919, els gegants van rebent petites restauracions i l'única una mica destacada, va ser la portada a terme l'any 1912 en que la Pelegrina Maladeta va confecionar uns nous vestits i en Josep Vinardell va restaurar i pintar les testes.

Finalment arriba l'any 1919 i, entre el Corpus i Les Santes, es realitza una renovació total dels gegants. Aquesta reforma és coordinada per en Manuel Diamant i Adrià que es basa en unes figures realitzades per l'artista Labarta; els gegants tornen a tenir una imatge medieval clàssica, en Robafaves ara té l'aparença d'un gran monarca barbut.

El 1930 és quan arriba una de les reformes més importants pels gegants, ja que adopten la fisonomia que tenen a l'actualitat (la més carismàtica és potser la d'en Robafaves en el paper de Jaume I). Dirigida per l'artista barceloní Salvador Alarma i portada a terme per en Josep Diamant i Llobet, la reforma afecta, com ja hem dit, per complet als gegants, que són presentats dos dies abans del Corpus a la Plaça de l'Ajuntament.

L'any 49, en Josep Diamant i Llobet fa una reconstrucció urgent dels caps i les estructures i uns anys deprés, el 1950, contrueix un nou gegant per a la ciutat: en Maneló (dissenyat per l'escultor barceloní Lluís Sabadell), futur marit de la Toneta, que és presentat el dia 26 de juny. El casament es celebra el dia 27 de juliol durant les festes de Les Santes. A partir d'aquesta data i fins els nostres dies, la família Robafaves estarà formada sempre per quatre membres.

El 1957 apareix la melena llarga i rossa de la Toneta, que li dóna l'aspecte jovial i modern amb el que tothom la coneix.

Finalment, l'any 1964 els quatre gegants són recontruïts totalment, és a dir, es fan totalment nous (roba, estructura, caps, etc...), sense aprofitar res dels vells. Val a dir que el Robafaves i la Geganta actuals són aquest gegants construïts el 1964. La construcció de les noves figures corre a càrrec d'en Josep Maria Diamant i Montañés, que fa unes rèpliques exactes dels anteriors tret, de la Toneta, a la qual li fa un cap més proporcional a les dimensions del seu cos. Les noves estructures són fetes de ferro i els gegants de fibra de vidre. L'aspecte final de la parella jove canvia considerablement respecte l'antiga, sobretot, el de la Toneta, que sembla sortida d'un conte de fades.

El 1980 la parella jove és reconstruïda totalment de nou, aquest cop pel mestre solsoní Manel Casserres i Boix, que només manté dels antics gegants les estructures de ferro construïdes el 1964. Els nous gegants són construïts de cartró i estan basats en l'aparença que tenien els anys 50, els vestits els fa el sastre Llorenç Illa de la Ronda de Sant Pere de Barcelona i la Toneta torna a portar la seva rossa i llarga melena (perruca feta per en Ramon Cisterna). Són presentats el dia 25 de juliol, primer dia de les festes de Les Santes; i són el Maneló i la Toneta que tenim actualment.

Un any més tard, el 1981, en Casserras retoca les testes dels nous gegants per donar-li una aparença menys seriosa.

L'any 1982 en Casserras restaura també els gegants grans, però aquesta no es una restauració total, només repassa i pinta de nou els caps de fibra de vidre d'en robafaves i la Geganta, i renova el vestuari a l'estil dels que portaven als anys 50 (els treballs de sastreria tornen a caure a càrrec d'en Llorenç Illa).

L'any 1992 en Casserres, fent ell mateix la feina de sastreria, renova el vestuari de tots els gegants, tret el d'en Maneló.

(Tota aquesta informació també es pot treure àmpliament detallada del llibre d'en Nicolau Guanyabens i Calvet, titulat "Els Gegants de la Ciutat de Mataró")