divendres, 15 de gener del 2016

Un a part de mi


Un dels meus professors em demana permís per utilitzar la reflexió entorn al Treball Social en un Congrés que tindrà lloc aviat. Llegint-la i recordant el context en que vaig fer aquest treball de l' assignatura de "Rol i identitat del TS" em provoco un somriure sobre el que sóc i el que m'agradaria transmetre de mí mateix. Em recordo sorprès escrivint molt lleuger, pràcticament sense pensar, tal qual sorgia, brollant sense esforç, una reflexió sincera sobre mi, el jo i la meva persona en la professió. Aquella disertació em va valdre una Matrícula d'Honor i més en el fons un alleujament de tant de treball, exàmen i exposició. Un alliberament esperonat per diversos pensadors, mestres, familiars, persones, actituds, llocs... que han influenciat en el que sóc i sense els/les quals no podria entendre'm ni que sigui un bri. En el fons això és meu i és de totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada