Notes sobre l' entrevista a Mataró Ràdio, que s' emet avui a les 17:20

- Què hi feia un mataroní com Blai Parera a l'Argentina?

Poc podem saber d' intencions quan estem parlant de fets tan llunyans en el temps i de personatges que se'ls coneix sempre des de la seva vessant professional. Primer de tot, tenia 20 anys quan va marxar, jo reconec a un jove Blai Parera disposat a marxar a buscar ves a saber què? Fortuna? Un canvi d' aires, un desamor? Amb aquesta edat pots fer qualsevol cosa a la vida.

Recordem que en aquells moments Mataró és molt més petit que ara, destacat si però amb unes dimensions i possibilitats reduïdes de desenvolupar una carrera com a músic

.

Recordem també que el comerç amb Amèrica es va liberalitzar per part de Carles III uns pocs anys abans i multitud de mataronins i catalans van travessar l' atlàntic a provar sort.

El cas és que com molts altres, va desembarcar a les colònies buscant oportunitats i de fet les va tobar en la seva professió, va treballar com a compositor a Buenos Aires, a Montevideo, va ser professor de piano, llaud i violí, organista a la Catedral Metropolitana de Buenos Aires, Director d'orquestra..

Va participar de la defensa davant les invasions angleses en el context de la guerra del francès, precedents a la independència de 1810.

Es va casar al 1809 amb una de les seves alumnes. Facunda Rey amb la que va tenir tres fills.

- La seva composició ja va néixer amb l'objectiu de convertir-se en himne?

Doncs hi ha certa controvèrsia en això, es diu que la “marcha patriotica” com s' anomenava llavors, era extreta pel compositor de la lletra Vicente López i Planas, d' una obra de teatre “el 25 de Mayo” ( la cantaven al final de la obra a capela)

Ell va afegir les estrofes que va considerar oportunes i va demanar a Blai Parera que afegir la música, per la qual van pagar li 200 pesos, segons entenc no era una fortuna.

Hi ha qui diu que Blai Parera tant sols va adaptar, per dir-ho suaument, la partitura original de Luis Ambrosio Morante.

En el capítol de controvèrsies també, s' ha difós popularment que l' assemblea del govern argentí la va votar a favor i això també està en entredit, es veu que aquell dia no hi havia plè... devia ser només el govern de contingència.

- Com va evolucionar aquest himne?

En un principi era flamant-ment anti espanyol, contra el govern i contra el rei, segons diuen durava uns 20 minuts, que donen per posar de volta i mitja a qualsevol

Es va anar modificant i evolucionant segons els interessos de patris. Un cop calmats els ànims després de la independència calia cenyir-se a qüestions més pràctiques i buscar noves aliances, rebaixant el to de certes proclames.

Segons he trobat existia la necessitat de no remarcar tant la consideració de nació com la vinculació a d' altres monarquies o potències amb les que podria interessar pactar o aliar se, Comencen a sorgir expressions com “ved en trono a la noble igualdad”, afrancesamiento relacionado con el propósito de coronar al duque de Orleáns. O “sobre alas de gloria alza el pueblo, trono digno a su Gran Majestad”, estrofa desaparecida en la versión definitiva, O “ya su trono dignísimo abrieron, las Provincias Unidas del Sur”

Amb el temps també van anar desapareixent les estrofes amb més animadversió cap Espanya. Es van evaporar referències marcials

“los bravos que unidos juraron su feliz libertad sostener, a esos tigres sedientos de sangre fuertes pechos sabrán oponer”.

Tampoc cantarem:

“son letreros eternos que dicen: aquí el brazo argentino triunfó, aquí el fiero opresor de la Patria su cerviz orgullosa dobló”.

Passa a anomenant-se des de 1847 Himne Nacional Argentí, molt menys extens, poc a poc es va anar perfilant la versió actual de l'himne que al 1860, segons l' apreciació popular i al meu entendre també, va perdre la seva essència guerrera i de lluit per convertir-se en un himne més solemne i pompós.

Avui dia, la versió que canten Leo Messi i companyia a l' albicelest tant sols és una petita introducció.

- Blai Parera va viure la fama o reconeixement d'haver composat la música de l'himne?

La veritat, que considero apropiat parlar de tot el contrari, de fet composar l' himne li duria més d' un mal de cap. Com tota persona que ha viscut entre dos mons amb conflicte d' interessos entre ells, no era massa ben vist.

Més enllà de reconeixer-li això si l' autoria i haver rebut uns diners a canvi, la desconfiança que aixecava una persona provinent de la metròpoli, fa que juntament amb l' ambient que es vivia després de la independència segurament no afavorís a l' estada de Blai al país.

Segons apunten alguns estudiosos, poder la seva condició d' espanyol, després de la independència, li va crear alguns problemes i certa inseguretat. Determinats companys destacats en la defensa davant de les invasions angleses van ser afusellats, penjats o morts en estranyes circumstàncies.

Per tant, lluny de rebre un reconeixement més enllà de l' estrictament professional i l' ombra del dubte que planava sobre qualsevol espanyol, no crec que li deixessin gaire bon sabor de boca. Prova d' això és el fet de que va marxar l' any 1817-18. Qui sap si per enyorança de Mataró o per buscar a la seva terra un millor final.

- Blai Parera va acabar tornant a Mataró, on de fet va morir. Per què aquest retorn?

“meses antes de su partida, el gobierno argentino que estaba en guerra exigió a todos los españoles residentes juramento de fidelidad a la patria naciente y morir por su independencia total, legalizando su adhesión mediante una carta de ciudadanía. Podría ser que la adopción de la nacionalidad argentina hubiera sido una imposición demasiado dura para el catalán y tal vez la causa de su extrañamiento súbito”.

Ho hem apuntat ja anteriorment, pel que conec del seu retorn, tampoc va rebre una benvinguda afectuosa, ni li esperaven riqueses ni reconeixement, també al contrari, a la seva arribada a Cadis es documenta:

 “se vigile su conducta y estén a la mira de sus operaciones"

No oblidem que era un dels compositors d' un dels himens més ofensius i deshonrosos contra Espanya, recordem que Ferran VII havia tornat al tron després de les guerres napoleòniques i mig imperi s' havia independitzat, primava la necessitat de tenir sota control estricte a qualsevol sospitós i aquest era el cas de Blai Parera.

Segons he pogut esbrinar de la mà de Xavier Clavell Borrás, va acabar els seus dies a Mataró exercint d' interventor de correus, per tant lluny també d'un retorn brillant.

- Tenim constància de qui són els seus descendents actuals?

Hi ha força Pareres a Mataró i rodalia, qui sap si són descendents directes seus o no, es creu que la seva dona i com a mínim una de les filles va morir a Mataró. Tot és possible. De fet jo conec personalment a una Magda Parera, ja li preguntaré no en tinguis cap dubte. El que conec és que té certa repercussió a l' Argentina actual, alguna escola o institut, nombrosos carrers a les diverses ciutats, comptant es clar a Mataró (Rocafonda) Així que, malgrat tot, al final va tenir una part de la fulla del llorer que reconeix els seus esforços, siguin quins siguin els seus descendents tenen un avantpassat digne de destacar. 

S' emetrà avui a les 17:20 a la programació de tarda de "la xarxa de comunicació de Catalunya" espero que ho disfruteu.