Alexandre Satorras i Angeleta Ferrer

"El 20 d’octubre de 1958 es va signar l’acta de constitució del patronat del primer centre d’ensenyament secundari públic que hi va haver a Mataró, i a tota la comarca del Maresme, després de la guerra civil espanyola.

És clar que, abans de la guerra, Mataró havia tingut un altre centre de segon ensenyament.El curs 1933-1934 es va instal·lar primer a l’edifici de l’Escola d’Arts i Oficis, i després, a l’antic local de “La Unión“, de la plaça de Cuba, un institut de segon ensenyament, sota la direcció del catedràtic de Química, senyor Soriano, que posteriorment va ésser substituït pel catedràtic de geografia i història, senyor Prat i Puig. En foren professors, segons diu Ramon Salas i Oliveras en el seu llibre Mataró i l’ensenyament, que va ser premiat amb un accèssit al Premi Iluro de 1962, “el senyor Oliver, de Gramàtica i Literatura; el senyor Rodríguez de Luna, de Dibuix; la senyora Olga B, de Prejevalinski, de Llatí i Filosofia; el Rnd. P. Soy. Escolapi, d’Història Natural, en substitució del senyor Font; així com el senyor Folch va ésser qui reemplaçà en la càtedra de Ciències Físiques i Químiques el senyor Soriano.”

El trencament absolut amb el passat que va suposar la fi de la guerra d’Espanya i el règim dictatorial que va imposar el bàndol guanyador fan que puguem considerar la fundació del COPEM com un punt de partida, amb, almenys aparentment, poques connexions amb la història anterior.

El precedent més immediat del nostre institut, doncs, va ser el “Patronato del Centro Oficial de Enseñanza Media de Mataró”, presidit per l’Alcalde, “Iltre. Sr. D. Pedro Crespo Gil”, que estava integrat pel tinent d’alcalde i ponent de Cultura “D. Jaime Colomer Martori” (vicepresident); pel conseller de l’Ajuntament i representant dels pares de família, “D. José Bellavista Roig” (secretari); pel tinent d’alcalde, ponent de la comissió d’Hisenda i representant de la delegació local de “FET i de las JONS”, “D. José Regás” (tresorer comptable); per l’arxiprest de Santa Maria, “Rdo. D. Francisco Pou Ginesta”, (representant eclesiàstic); per l’inspector en cap d’Ensenyament Mitjà del Districte Universitari de Barcelona, “M. I. Sr. D. José Gassiot Llorens”; pel director de l’INEM Menéndez y Pelayo de Barcelona, “D. Florencio Caballero Valladares”; pel representant amb títol universitari, “D. Pedro Pérez Arciniega”, pel representant de la Delegación de Juventudes, “D. José Muñoz Rivero”, i pel director del centre, “D. Alejandro Satorras Capell”, nomenat per Ordre Ministerial de 24/09/58. A més, queda adscrit al Patronat el primer tinent d’alcalde, “D. Ramón Julià Llavina”. No cal dir que, si hem deixat els noms en castellà és per respectar el document original, que a causa de l’època, havia de ser obligatòriament en castellà.

Així doncs, el director del COPEM era Alexandre Satorras I Capell (Mataró, 1901-Barcelona, 1967), marit d’Angeleta Ferrer i Sensat, catedràtic de Filosofia i pedagog, que havia cursat el batxillerat a Valldemia. La seva tasca a la direcció del COPEM la va dur a terme entre 1958 i  1963. Posteriorment, el 1966, va ser designat director de l'Institut Joan d'Àustria de Barcelona. El desembre d'aquell any una motocicleta el va atropellar a la Rambla de Catalunya. L’1 de gener de 1967 va morir a l'Hospital Clínic, a conseqüència de les ferides causades. En el butlletí interior de l'Institut Joan d'Àustria de març de 1967 dedicat a Alexandre Satorras es diu: "La Bondat –així, en majúscula– tenia un altre nom: es deia Alexandre Satorras." Per aquest motiu, quan es va haver de triar un nom per al nom institut, a Mataró tothom ho tenia molt clar. Es diria “Alexandre Satorras”.

En aquella mateixa sessió de constitució, el Patronat nomena el professorat que li pertoca. Així, la “Srta. Dolores Berdalet Pibernat” serà nomenada professora de Lletres, i “D. Antonio Macià Fonoll”, professor de Ciències. S’acorda també que l’assignatura de Dibuix vagi a càrrec de “M. de los Ángeles Ferrer Sensat, catedrática de Ciencias Naturales y secretaria del centro, nombrada por O. M. de 24 de septiembre de 1958”.

M. dels Àngels Ferrer i Sensat era coneguda per tothom (professors i alumnes) com l’Angeleta. Havia nascut a Barcelona l’any 1904, filla de la pedagoga Rosa Sensat, i, com ja ha estat dit, muller d’Alexandre Satorras. Mestra, pedagoga i catedràtica de Ciències Naturals, el 1914 entra a l'Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare. Es llicencia en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any, a proposta del degà, entra com a professora a la càtedra de zoografia d'articulats i s'encarrega de les pràctiques de ciències del darrer curs de l'institut Balmes, fins al 1933. També fa de professora de biologia i ciències naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escolar Blanquerna. Paral·lelament, dissenya i coordina el Centre d'Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud Sànchez. També s’embarca en el projecte de creació de l'Institut-Escola del Parc. Després de la guerra del 36, perd el càrrec de catedràtica i la traslladen a l’Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El 1941 ha de tornar a fer oposicions. Quan retorna a Catalunya, treballa divuit anys a l'Institut de Reus. Després funda l’Institut de Mataró, amb el seu marit (1958-1963) i, finalment, fa de directora de l'Institut Infanta Isabel d’Aragó, els últims vint anys de carrera professional. L'any 1974 es va jubilar. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va instaurar les Beques Satorras, atorgades anualment per ajudar els alumnes amb currículums brillants i amb pocs recursos econòmics. Mor el 30 de novembre de 1992.

L’Angeleta Ferrer diu, en les seves Notes autobiogràfiques:

“L’any 1958, creats els centres de patronat, organismes mixtes Estat-Ajuntament, el meu marit Alexandre Satorras i i jo passem a fundar el de Mataró. Som ben acollits i ens hi dediquem apassionadament. L’altre professorat designat pel patronat és local. El C.O.P.E.M. esdevé aviat una brasa viva que pren en el cor de tots: la ciutat, els mestres i els deixebles. Pocs alumnes (primer curs) i austeritat de mitjans de tota mena. Sembla que tornem a començar un Institut-Escola com el del Parc. El Centre creix ràpidament d’una forma clara i lluminosa i es converteix en un nucli de treball, espiritualitat i ben fer, totes les activitats de l’Institut-Escola es repeteixen. I, malgrat les traves oficials dels exàmens, al cap de quatre anys surten els primers batxillers sense una baixa. El Centre passa a ser l’Institut de Mataró. Estem contents i som feliços. Els anys de Mataró em són entranyables. A la mort del meu marit, l’Institut de Mataró porta el seu nom.”

Cinquanta anys més tard, a Mataró hi ha sis instituts. D’aquella “brasa viva”, d’una manera o altra, tots en són hereus.

I, precisament va ser Una brasa viva el nom que es va triar com a títol per al llibre que vam editar l’any 2009 amb motiu del cinquantenari de l’institut."

Es dona la casualitat que una persona molt propera a mi començarà aquest curs a l' escola i entre proves i consulta de llibres, he remirat una mica la història de l' institut. Com no podia ser d'una altre manera l'he afegit a la meva particular col:lecció de personatges, fets, llocs... com sempre per a mi una gran descobriment, espero que us agradi!

Font:
IES ALEXANDRE SATORRAS