dimarts, 6 de maig de 2014

Frederic Mistral i Mataró: Terenci Thos i Codina

Mireio. Pouemo provençau, fou publicat a Avinyó el 1859. Poc després, el primer diumenge de maig, es celebrava a Barcelona la primera festa dels Jocs Florals restaurats, i en el discurs presidencial, Antoni de Bofarull donava notícia de la publicació i Víctor Balaguer, secretari dels Jocs, en el seu parlament posava de relleu el desvetllament de la literatura i la llengua provençal de la mà del poeta de Mallana.

El següent pas serà l’acció individual del figuerenc Damàs Calvet i Budallés, que en un viatge d’estudis a París assistirà a les festes provençals de Tarascó el maig de 1861 on coneixerà als fundadors del felibritge: Mistral, Aubanell, Roumanilha... Calvet els parlà de la festa dels Jocs Florals i del gran renaixement literari que s’estava vivint a Barcelona. S’iniciaven així les relacions entre els poetes romàntics catalans i els occitans, que obrien una etapa de germanor literària. 

Entre el jovent lletraferit que vivia amb entusiasme la restauració dels Jocs Florals barcelonins, hi havia un grup vinculat a Mataró. Terenci i Silví Thos i Codina, Marcel i Melcior de Palau, Damàs Calvet i Albert Quintana, que coincidiren entre 1860 i 1862 a Madrid on alguns cursaven el doctorat. Tots ells es coneixien i eren amics i figuraven com a socis de l’Ateneu Mataronès el 1862, on assistien a les vetllades literàries que s’hi organitzaven.

A finals de 1861, Terenci Thos escriu un extraordinari article sobre els Jocs Florals i comenta I troubaire de Mistral. En aquells moments, el poema només el coneix Damàs Calvet i, evidentment, Terenci. L’oda de Mistral no es donaria a conèixer fins els Jocs de 1862.

És possible que el mataroní hagués fet estada a Occitània en aquests anys, però no ho sabem amb certesa, en canvi sí que sabem que anà a Tolosa poc després. 

Però encara hi ha un altre fet a destacar. El 1859 es donava a conèixer la publicació de la Mireia de Mistral, i el setembre de 1861, Francesc Pelai i Briz en començava a publicar una traducció per capítols en el periòdic La Corona. És la que s’ha considerat la primera traducció al català de la Mireia. Però, uns mesos abans, el febrer, Terenci i el seu germà Silví, de Madrid estant, van començar a traduir-la. Malauradament no la van acabar per la dificultat i per manca de temps. Però, a més, sembla que també Marcel de Palau n’hauria començat una traducció.

La troballa del manuscrit original de la traducció de Mirèio dels germans Terenci i Silví Thos i Codina ha posat de relleu la importància d’aquest nucli d’intel·lectuals a l’entorn de l’Ateneu Mataronès. Malauradament només van traduir els quatre primers cants.

En conjunt doncs, ens trobem que a Mataró hi ha un grup de joves lletraferits, que ja participa en les primeres convocatòries dels Jocs Florals, que seran el nucli inicial de la relació entre els escriptors catalans i els occitans.