diumenge, 30 de març de 2014

Ferran VII "el desitjat": 30 de març de 1814


Avui farem una aproximació a la figura de Ferran VII, del que podeu recordar la seva història vinculada a Espanya i Catalunya i de retruc com veureu a Mataró, en el següent enllaç vikipèdia. Un personatge controvertit que va restaurar la monarquia absoluta després de la ocupació per part de les tropes franceses. La seva restitució com a monarca absolut, s' emmarca en el context històric contrarevolucionari que pretén esborrar a Europa tot allò que recordi a les revolucions burgeses de finals del XVIII i inicis del XIX.  


En el bloc trobareu un relat més extens de l'anomenada "guerra del francès" a la nostra ciutat, incloses algunes curiositats sobre les intervencions dels personatges més destacats. Avui ens referirem a un dels episodis dels que parlava i els ampliarem amb algunes de les circumstàncies afegides que envoltaven la visita del rei a una ciutat en aquella època i algun dels privilegis que pretenia exercir. Per això emmarco la història d' avui utilitzant el "Bloc mataroní" us parlaré de dates exactes i que a més coincideixen amb les actuals. 29, 30 i 31 de març de 1814.

"El 29 de març entra a Mataró, de retorn de França i el seu captiveri, el Rei Ferran VII. S' allotja a casa d'en Feliu Campllonch i Guarro, malgrat va estar poques hores a la ciutat la rebuda va ser digna del rei. En entrar per la part de llevant s' aixecà en el seu honor un arc d' ordre corintí, i el mateix es feu a la sortida per part de ponent per on havia de passar l' endemà de camí a Barcelona. El palau on s' hostatjà és el que avui coneixem com a l' escola Cor de Maria i es trobava arranjada amb les seves millor draperies.

Molt carrers foren guarnit, el Camí Ral sobretot, on hi havia una gran nau lluint els pavellons anglès i espanyol i sota la quilla el francès. Les cases davant del palau estaven guarnides amb tapissos i domassos i altres adornaments a despeses del gremi de marejants. La Casa Comunal i la d'En Salvador Isart feien el mateix. El portal d'en Feliu era tot guarnit així com la Plaça del Rei. Actuaren de guardes reials En Salvador Isart i en Pere Pau Camín." 

"[...] 30 de març, es fa un repartiment per pagar les despeses de la malaltia i viatge de l' Infant Antoni [...] anava en companyia del seu oncle l' Infant D' Antoni. Aquest bon senyor que per l' edat, per les xacres o bé pel seu captiveri tenia la salut força ressentida, caigué malalt a son pas per nostre ciutat, i mentre el Rei continuava el viatge a Barcelona l'Infant restà aquí malalt i calgué atendre'l en tot...

Les autoritats superiors de la Província cuidaren del malalt i ordenaren al Consell de la ciutat que fes el reparto reintegrable en la proporció deguda, tot el qual s'apressa a complir la municipalitat passant avís a tots els contribuents que bestraguessin l'import decretat dintre terme de 3 hores, i en cas de no fer-ho, se'n donaria compte a la Superioritat pels efectes consegüents.

Devien recaptar-se fins 3000 duros.

"[...]31 de març, nou repartiment per acabar de pagar les despeses ocasionades per la malaltia i viatge de l' Infant D. Antoni. No havent estat suficient per a cobrir les necessitats, el recaptat en la notificació anterior, puix foren molts que malgrat l' amenaça de donar-se compte a la Superioritat, no pagaren, calgué fer un nou repartiment que pesà damunt dels mateixos que varen recaptar el dia anterior, qual impost consistí en un terç del que havien pagat i així es pogueren recaptar els 3000 duros pressupostats per atendre a la malaltia de l'Intfant que durà molt pocs dies; el pagament era de caràcter de préstec reintegrable com solia fer-se en aquell temps. No he trobat cap nota referent a si es complí o no aquell reintegra, però el fet és que era molt freqüent en aquella època. 

Els senyors Caps quedaren molt disgustats de que el primer dia no s'hagués recaptat tota la quantitat. "