Com vivien el romans? La Societat d' Iluro

Avui treballaré amb la publicació del Museu de Mataró "Iluro, una ciutat per descobrir". Fa una bona temporada que no em dedicava a la història antiga del bloc i avui, per estrenar la nostra nova pàgina del facebook, m' ha semblat un bon tema per tractar. Mentre llegia, he recordat les meves classes de batxillerat d' història de l' art i Llatí on apreníem tot el relacionat amb les relacions socials a l' antiga Roma i arreu de l' imperi, és interessant poder recordar aquells conceptes vinculant-los amb la nostra ciutat,

gràcies per llegir-la i gaudir-la com jo, espero que us agradi. 

Les famílies nobles de les ciutats, d'on sorgien els governants, constituïen l' anomenat ordo decuriorum. Aquests personatges podien continuar la seva carrera política, el cursus onorum, dins de l' administració imperial i establir vincles amb famílies de Roma. D' aquesta manera podien arribar a formar part de l' ordo equester (els cavallers) i fins i tot de l' ordo senatorius ( Elit imperial) 

Per sota d' aquest grup privilegiat es trobaven els ciutadans lliures humils, els lliberts i els esclaus. Els esclaus, considerats com objectes, podien comprar la seva llibertat i adquirir la condició de lliberts, si bé quedaven vinculats als antics propietaris amb algunes obligacions. 

el llibre les subdivideix en:

L' Elit Local:

L' aristocràcia d' Iluro sembla relacionada mitjançant vincles familiars, socials o econòmics amb les classes altres de Barcino (Barcelona) i Tarraco ( Tarragona). Aquest seria el cas de Lucius Marcius Optatus ( el primer "alcalde") i de Quintinia Severa, i potser Caius Marius Aemilianus. Tots ells procuraren palesar la seva posició social en inscripcions honorífiques que col·locaven en monuments públics, mausoleus o residències privades.

Els Homes Lliures:

S' en sap molt poc dels ciutadans lliures de classe humil d' Iluro. En les inscripcions funeràries d' aquests ciutadans es detecta un especial afany d'indicar el seu origen d' home nascut lliure, perquè hi anoten el nom, els cognoms i la filiació. La dona apareix rarament a les inscripcions d'Iluro, a excepció d' algunes dedicatòries funeràries. Aquest fet pot reflectir el seu escàs paper públic. 

Els Lliberts:

L' abundància d'inscripcions sobre lliberts palesa la importància d' aquest col·lectiu a Iluro. els lliberts rics exerciren funcions especials, com la de servir augustalis, vinculada al culte imperial i que suposava despeses importants i am la qual un llibert podia impulsar la futura carrera política dels seus fills. 

Els Esclaus:

Les inscripcions d' esclaus són molt escasses, ja que en general no tenien suficient capacitat econòmica per encarregar-les. Una excepció eren alguns dels esclaus imperials dedicats a les finances i a administra el patrimoni de l' emperador. 

L' status social i aparença externa, com avui dia, eren un element per mostrar la posició social, la capacitat econòmica i els valors culturals. El ciutadà havia de portar la toga, el vestit oficial, que tenia la seva correspondència en el vestuari femení, format per l' stola (vestit ample) i la palla (mantell). Aquestes peces eren reservades als individus lliures i eren les pròpies de la vida pública i dels actes oficials. També es portaven alguns vestits més còmodes d' orígen grec.

Les places i els carrer d' Iluro 

A Iluro només s' han recuperat alguns elements arquitectònics ( columnes, cornises i acroteris) que originàriament devien formar part d'algun edifici públic. Aquests elements, que ajuden a entreveure com devia ser l'aspecte de la ciutat, eren un reflex de les modes arquitectòniques en voga a Roma. Els pedestals i les estàtues eren monuments que contribuïen també a embellir la ciutat i generalment eren costejats pels ciutadans rics com a mitjà de promoció social i política.

Tot i no disposar-ne de proves definitives, hom situa el forum d'Iluro als voltants i a sota de l' actual basílica de Santa Maria, sector en el qual s' han trobat la majoria d'inscripcions monumentals i alguns elements arquitectònics notables. La topografia de l' indret (un lloc elevat de la ciutat), la seva pervivència com a lloc de culte, i la seva utilització com a cementiri són altres indicis que avalen aquest emplaçament.

Les activitats artesanals, comercial i lúdiques es contractaven al sector sud de la ciutat. D'aquesta manera es diferenciava un sector destinat a usos públics més quotidians (comerços, tallers i banys) d'un altre que se situava al forum, on es duien a terme activitats de caire oficial i administratiu.

Els Banys Públics: Can Xammar

Medalló mosaic de Can Xammar,
fotos extretes del web del GHC

En els banys públics (thermae) els ciutadans cuidaven la higiene personal, s'engrescaven en llargues tertúlies i feien exercicis gimnàstics que completaven amb la sauna i els massatges. Hi havia un sector de piscines que permetien la successió de banys d'aigua calenta (caldarium), tèbia (trepidarium) i freda (frigidarium). Els ciutadans humils, sense aigua corrent a casa, hi anaven per procurar-se la higiene bàsica: el bany i les letrines.

L'enderroc de l'antiga masia dels Xammar l'any 1968 va destruir totes les restes d'un edifici romà de banys de grans dimensions luxosament decorat. De l'edifici es conservava una àmplia habitació decorada amb un mosaic i altres estances annexes: un passadís que conduïa a les letrines i dues piscines.

Reconstrucció ideal de l'edifici (Dibuix E.Juhé) extreta del web del GHC

Per a més informació:  web del Grup d' Història del Casal