dimarts, 13 de novembre de 2012

Iluro, municipi de ciutadans romans (l'esplendor del segle I)

imatge extreta de (http://irisolea.blogspot.com.es/2011/04/iluro.html)


L' etapa més esplendorosa d' Iluro se situa entre el final del segle I a.C. i la segona meitat del segle II d.C. En època d' August es construí una font pública a la cruïlla  entre el cardo maximus i decumanus i s' aixecà un gran monument a porp de l' entrada meridional de la ciutat, del qual només s' han conservat els fonaments. La construcció i reforma d' habitatges de propietat privada  experimentà un bon impuls, com ho demostren les excavacions realitzades en immobles dels actuals carrers Nou, Sant Francesc d' Assís, El Carreró, Palau i Barcelona, entre d' altres.

Hi ha poques dades sobre l' evolució posterior de la ciutat. Durant el segle I d.C. el sector sud de la ciutat sembla mantenir-se com a àrea comercial. Al segle II d.C. es construïren nous edificis, potser d' ús públic, com els banys que es descobriren en el subsòl de Can Xammar. Posteriorment molts edificis privats i el sector comercial del cardo maximus patiren importants reformes, i s' inicià una etapa de decadència urbanística.

Un cop creada la ciutat romana, calgué dotar-la d' un sistema d' organització municipal reconegut o establert per l' autoritat romana. Les inscripcions trobades a Iluro mostren l'existència d' un govern municipal, els magistrats, constituït per personatges locals poderosos i influents. Plini el Vell qualificà Iluro de nucli de ciutadans romans (oppidum civium romanorum), fet que pressuposa que l' estat romà concedí a Iluro un estatut municipal privilegiat. Si bé no es coneix amb precisió la data de concessió d' aquest estatut, és a dir de la municipalització de la ciutat, darrerament els investigadors tendeixen a situar-la en l'època d' August. (Patronat municipal de cultura "Iluro, una ciutat per descobrir", pàg: 26)

plànol de la ciutat romana d' Iluro extret de la publicació del TOT Mataró