dijous, 29 de novembre de 2012

Déus, Emperadors i Homes

D’entre el material trobat a Can Cruzate, cal destacar les peces de vidre, i en concret una d’elles amb una iconografia característica del primer cristianisme (inscripció amb el nom “PETRUS” , en referència a l’apòstol Pere).

"Els romans eren un poble molt religiós. A Hispània s' implantà la religió romana tradicional, a la qual s' afegiren certes creences i déus autòctons. Amb l' expansió de l' Imperi, sobretot cap a l' Orient, s' hi afegiren noves creences i déus, entre els quals cal destacar el mitraisme i el cristianisme. La vida quotidiana també tenia un fort component religiós, on es barrejaven, a més, la màgia i les supersticions" 


Els déus romans eren venerats a Iluro. En el subsòl de la basílica de Santa Maria s'han trobat inscripcions dedicades a Mercuri i a Juno. El culte a la deessa Juno, esposa de Júpiter i membre de la Tríada Capitolina (amb Júpiter i Minerva), era una manera d'expressar la lleialtat a Roma. el culte dels grans déus oficials romans suposa l'existència d'un temple que tradicionalment s'ha situat on avui s' aixeca la Basílica de Santa Maria. En aquest lloc es descobriren restes de columnes.

A Mataró s'han trobat evidències que a Iluro el culte a l'emperador era important. Hi havia una corporació, els sex viri augustalis, formada per sis sacerdots que eren esclaus alliberats i enriquits, que estava encarregada d'organitzar i d'oficiar les cerimònies i de controlar les despeses que aquest culte originava. En els pedestals trobats a Mataró es relacionen els déus oficials romans amb l' mperador. D'aquesta manera el culte tradicional i la lleialtat política es confonien i servien per reforçar el prestigi de la casa imperial.

Els lares i els penates eren divinitats secundàries que protegien els seus membres, habitatges i aliments. Ens aquest culte, responsabilitat del cap de família, el pater familias, s'hi deixava participar als esclaus. A Iluro no s'han descobert gaires objectes relacionats amb aquests cultes, possiblement perquè es realitzaven en petits altars mòbils, com els trobats en les excavacions de Can Palauet. Més nombroses, però, han estat les troballes d'ofrenes que cercaven la protecció divina quan es construïa o es reformava un edifici. Generalment són gerres amb restes d'aliments que es col·locaven en un petit clot sota el paviment.

Les pràctiques religioses de la població del camp es coneixen molt malament. Una part es realitzaven en l'àmbit familiar, exactament com a la ciutat, però també existien veritables santuaris de les divinitats de la natura, relacionades amb les aigües o els boscos; moltes d' elles fusionen déus indígenes i romans. Silvanus, conegut per la inscripció localitzada a Santa Maria, n' és un exemple.

Un cas excepcional de santuari rural es trobà a Can Modolell, a Cabrera de Mar. En aquest jaciment s'ha localitzat una gran construcció parcialment subterrània, on es recuperaven inscripcions i ofrenes relacionades amb el culte del déu oriental Mitra. Aquest culte, especialment important durant els segles II i III dC i molt popular entre soldats, comerciants i les poblacions urbanes, fou un seriós competidor del cristianisme.

La superstició i la màgia sovint es confonien o s'associaven a la religió. Mitjançant aquestes pràctiques, els romans, tot creient que podien manipular forces sobrehumanes poderoses i desconegudes, cercaven protecció i curació o perjudicar i castigar adversaris. Els amulets, les malediccions o els encanteris representaven conceptes universals com la pietat, la por, l'enveja o la venjança. Malgrat el seu caràcter pagà, el cristianisme assimilà moltes d'aquestes pràctiques.

La Venus d'Iluro és una escultura trobada durant les excavacions dutes a terme a la zona de Can Xammar de Mataró entre els mesos de març i octubre de 2002. 


Cites: Patronat Municipal de Cultura i Museu de Mataró "Iluro una ciutat per descobrir" Maig de 1999, 86 pàgs.