dissabte, 29 de setembre de 2012

Fets d'Octubre, 1934

En paraules de Margarida Colomer, de la qual extrec alguns fragments del seu llibre "La Guerra Civil a Mataró (1936-1939)", els Fets van succeir-se a partir del dia 4. Es va iniciar una vaga per paralitzar la ciutat durant molts dies. A l'Ajuntament es van fer reunions tot mantenint contactes amb el Govern de la Generalitat. El Comitè de l'Aliança Obrera també es va reunir  i ho va fer en el local del Síndic Únic del gènera de Punt; en aquest comitè, hi participaven els sindicats d'oposició a la CNT -coneguts com a trentistes- socialistes i comunistes. Fet diferencial envers Barcelona, on no van participa els anarcosindicalistes.

Segons el llibre que cita colomer de M.Manté, la coordinació de les accions la va dur a terme aquest comitè; es van fer escorcolls en alguns centre representatius de les dretes tradicionalistes, a les esglésies, a la redacció del Pensament Marià... El 5 d'Octubre un grup de la FAI calà foc a l'església de Santa Maria. Foren detinguts immediatament alguns membres d'aquesta organització, però, després de confiscar-los les armes, els van deixar en llibertat. (aconsello llegir el testimoni adjunt de Miquel Esquerra)

L'alçament armat per part d'Estat Català, Nosaltres Sols! i d'altres organitzacions va fracassar a Mataró, com arreu de Catalunya.

Coneguda la declaració d'estat de guerra, es van formar dos grups de defensa, l'un a l'Ajuntament i l'altre al Centre Republicà Federal. A la nit, el Regiment d'Artilleria va rodejar l'Ajuntament i els regidors van sortir sense resistència.Els militars van dominar la situació d'una manera ràpida i sense cap problema.

La vaga va continuar, malgrat l'Ajuntament va ser destituït i es va formar una Comissió Gestora composta per regidors de la Lliga  radicals, tradicionalistes, cedistes i independents que es va mantenir fins a les eleccions del 1936.

Vull destacar, com a fet diferencial de l'ocorregut a Barcelona, la postulació de Joan Peiró al costat de d'Aliança Obrera. Aquest fet és especialment remarcable, i coincideixo plenament amb l'autora, que a més de donar a la revolta un sentit nacionalista, la caracteritza per les reivindicacions socials, que van quedar paleses en la vaga general obrera i popular.

A partir del dia 7 i després de vàries detencions entre les principals figures d'esquerres, Mataró es veié sotmès a l' estat d'excepció, amb mesures estrictes d'horaris de trànsit pels carrers, custodia de l'Ajuntament per l'exercit, clausurar locals... cosa que va produir un manteniment tens de l'ordre públic a base de forta repressió i la inexistència legal dels sindicats, acceptat per la dreta la manca absoluta de llibertats durant el període que va des d'Octubre del 1934. Aquesta situació fa que les persones més significatives en aquest període de l'Ajuntament de Mataró eren malvistes pel moviment obrer i considerades enemigues durant el Cop d'Estat del 18 de Juliol.

En aquells anys els sindicats obrers a Mataró eren la UGT i la CNT, essent aquest últim el més important, cal remarcar les tensions internes, entre els agrupats entorn al Manifest dels trenta i els nuclis de la FAI. Això va provocar també a Mataró la seva escissió, en aquest cas amb una gran majoria de trentistes dirigits per la forta personalitat de Joan Peiró que es va contraposar en molts aspectes a la tendència faista més radical. Aquest va esdevenir el cap dels Sindicats d'Oposició  i els trentistes.

Ja us he explicat amb anterioritat d' altres històries relacionades com la de Rafael Estrany i encara en tinc més per explicar en properes publicacions, fins aquí arriba la recerca d'avui, espero que us hagi agradat.