dimarts, 9 d’agost de 2011

Les Santes 2011, valoració de les festes

Mataró plora igual que el seu cel. Sovint es diu del dia d’avui, dia 30 de juliol, que és el més trist de l’any. La veritat és que ni que sigui pel ruixat d’aquesta tarda es pot ben dir que de Les Santes en queden els records i poca cosa més. Els domassos de l’Ajuntament o les restes de carretilla a les clavegueres, l’escenari muntat al Parc, algun cartell i mal de cap, peus i esperit són avui la reminiscència activa de la Festa Major de Mataró. I acabades Les Santes, pertoca de fer-ne valoració i posar notes.


10. Pirotècnia Tomás
La millor nota no pot ser per ningú més que per l’empresa encarregada del fabulós castell de focs del dia 27. L’empresa de Benicarló retornava a l’acte més seguit de Festa Major després del fracàs de la Igual l’any passat i ho va fer regalant a la ciutat el millor espectacle pirotècnic que es recorda de l’època moderna. Variat, altíssim de ritme i ben dotat de tro, la unanimitat amb la que es va aplaudir recorda l’absència de crítiques de la presentació del cartell de la Festa. Si s’hi afegeix el final de l’Escapada, el final de Matinades o altre cop la impressionant Tronada de final de festa, impera la renovació ipso facto de cara a l’any que ve. I els que calguin. L’empresa pirotècnica deixa segell a Les Santes com la banda de Gaianes ho va fer abans. Connexió Mataró-País Valencià, podria dir-se’n.

Image

9. Dia 29 de juliol
Les xarxes socials van popularitzar el fet que a la ciutat se’ns devia un 29. I vaja quin un vam tenir. L’Anem a Tancar és massiu i entranyable i fa humanes les figures divines però de paper cartró. La Tronada és la perfecta crida perquè el Parc estigués ple com mai i si hi afegeixes que era divendres, que la Gira-sol estava d’aniversari –per molts anys, amics!– i les ganes, es pot dir que la gent va fer la festa per partida triple. “Celebrem aquest 29, el de l’any passat i el 26” deia un. Sense el més mínim problema es tancava la nit més tronera i s’entrava al maleït dia 30 amb una Albada amb xocolatada final. Nota molt alta per un dia al que sols li falta completar el ventall d’actes i que el primer del dia no sigui a un quart de vuit del vespre.

Image

8. Torre de 9 amb folre i manilles
La van fer a casa, els Capgrossos. Tal com havien promès. Tal com proposaven als mataronins i maresmencs que altre cop com l’any passat van respondre i van tenyir de blau la Plaça de Santa Anna per fer de soca d’una torre de 9 amb folre i manilles que és la imatge de Les Santes d’enguany per antonomàsia. L’èxit de reeditar els galons de colla de gamma extra és castellerament majúscul però mataroninament el fet de fer espetegar la Festa d’entrada, el dia 24, va donar un impuls notable al creixent paper de la colla en la Festa. I al final de l’actuació, l’homenatge a la Mariona. Rodó, ajustat. Nota molt alta.

Image

7. Rumba al mar
Quants anys feia que el bo de Rafalito Salazar maldava i movia fils per aconseguir el que enguany es va fer quasi a la pròrroga i de penal? El succedani de Sarau va tenir en el dit ‘Rumba al mar’ un aparador perfecte per la Mataró rumbera que es reivindica com a capital del gènere. L’estol de caps movent-se en compensació al joc de malucs era brutal al Callao i impressionava, igual que el poder de convocatòria, el repertori i tot el concert. Molt bon ambient i molt nivell dalt l’escenari amb ADN rumbero i mataroní. No es pot donar nota més alta per l’espectacle previ al mateix escenari. Si la rumba va excel·lir, el xou en castellà de bromes dolentes, homòfobes, racistes i passades de voltes és indigne de la programació santera.

6. El record a en Uanxo
Aquestes han estat unes Santes amb dedicatòria. Dedicatòria ben especial a Joan Fradera ‘Uanxo’, geganter i gran saberut de les festes, pilar fonamental de la recuperació festiva de Les Santes i pare de molts dels actes que ara semblen més antics que les suposades relíquies de les patrones. L’Alcalde Mora el va recordar a la Crida, igual que els “seus” geganters i en molts moments el seu record es va fer patent. Ara bé, en Uanxo no ha de ser una excepció a venerar sinó un exemple de dedicació obstinada, estima per la Festa i involucració en la seva organització. I sobretot, de lluita per la seva dignificació. Serà fent unes Santes cada cop més dignes, cuidant-ne tots els detalls, que realment se li farà homenatge. I hi ha feina per fer. N’hem tingut exemples, aquestes Santes. Una Festa que també ha enyorat un altre dels que les va impulsar de valent, en Quim Pons. Per ells dos, doncs.

5. Alcalde Mora.
Les primeres Santes de Joan Mora com Alcalde han suposat, com de fet ja va amb la cosa, la seva multiplicació estant a tot arreu i en tot moment. A Mora se l’ha vist lliurat del tot a la Festa, ballant i aplaudint amb radiant entusiasme i somriure i sempre és d’aplaudir l’esperit santero d’un Alcalde, com de fet era el seu predecessor però no Manel Mas, per posar un exemple. A Mora, però, se li ha notat la comprensible novatada en la Crida, per exemple, en què els nervis el van fer més declamar com un Rei Mag que no pas llegir el seu discurs. Mora també ha reactivat la polèmica en l’Anada a Ofici però aquí pertany una altra nota.

Image


4. La música
Salvat a última hora, el concert de Festa Major va punxar en assistència però convèncer amb la dedicació d’uns Antònia Font que cal aplaudir que no vacil·lessin ni un segon tot i el plovisqueig insistent mentre tocaven. També van ser de nivell els concerts d’Anna Roig, de Gospel Sons, de la Big Band, etcètera. Però cal pensar si la música està degudament representada en la programació o cal fer una pensada perquè, per exemple i dit amb tots els respectes, tingui més concerts la Festa Major d’Argentona que la de Mataró. Per no parlar dels grups locals, als quals se'ls margina amb dos dies d'Escenari Obert quan hi ha molt més dies de programació orfe.

Image

3. El Desvetllament.
Sembla que per fi la gent se n’ha adonat. Hi ha qui fa anys que ho preveia, altres que ho deien i fins i tot els que ara es desperten i proposen solucions tan maximalistes com inviables. El Desvetllament s’ha massificat però aquest no és el problema sinó un component més. Hi van joves d’arreu i és natural i no es pot frenar però el quid de la qüestió està en entendre què és l’acte, quin és el seu ritual i quina la seva lògica litúrgica. I respectar-la. Abocant-hi esforços, els que calgui, perquè és l’acte amb el que cal tenir més cura. I a partir d’aquí com que el deliberar amb el colze a la barra o el mòbil a la mà és esport nacional s’ha dit de tot, fins i tot proposat canviar d’ubicació, quelcom que trencaria la lògica de l’acte. És tan fàcil com que els mataronins entenguin el respecte com a norma i que es lliurin amb naturalitat a l’eufòria desfermada d’acompanyar els Gegants Riera avall. I els que vulguin un lloc amb festa per fer-ho “botellón” doncs són igual de respectables i tenen els mateixos drets. Per tant caldrà obrir el Parc abans i que hi vagin i programar música i barres a la platja, que ja de per si està plena. Però s’ha d’actuar fent imperar el respecte més que el civisme. Al No n’hi ha prou la gent va molt més del revés i les figures es respecten. No costa tant.

Image

2. Model esgotat.
Ara que de cop es torna a parlar de Santes i que en espera tornar de vacances sembla que hi ha gent amb ganes de tornar a fer bullir l’olla, és més necessari que mai de fer un ‘reset’ en el model d’organització de la Festa Major. El regidor Martínez té uns deures clars i 359 dies per fer-los. O ens creiem que la participació ha de ser nervi i es tornen a assentar bases per vehicular la passió demostrada que tenen els mataronines per Les Santes cap a una incidència el programa i el model festiu o s’acaba la pantomima d’una comissió de la que se n’ha perpetrat la mort per defalliment. A partir de l’1 de setembre parlem-ne. I si cal ens hi tornem a posar tots plegats, d’aquí, d’allà i de més enllà. Com era allò de “fem-ne Festa Major”?

Image

1. La pluja del 26
El juliol més estrany encara ha respectat prou Les Santes, amb l’excepció dolorosa del dia 26 de juliol quan la Postal de Gegants es va fer indoor i en un garatge, no hi va haver Correguspira amb la dimensió que es mereix –l’acte del 28, pecatta minuta– i sobretot no hi va haver ball de Festa Major. Ignorant, desconec si costa un ronyó cobrir l’escenari del Parc per tal que quan a l’hora de començar ja no plovia, de gust que els santeros s’hi haurien enfangat. Però aquí el que és de poc i mal rebut no és ja la inexistència d’un pla B, que també, el greu és que hagi passat un any des del 29 de juliol del 2010 al 26 d’enguany i absolutament res s’hagi canviat o intentat canviar. Ni la comunicació de la suspensió dels actes, ni les alternatives, ni res. Ja que mai plovia per Santes però ara els xàfecs també volen fer Festa Major, caldrà estudiar el que faci falta. I si no sempre quedaran els locals que van obrir per la ciutat. Amb tolerància municipal, al papa el que és del papa.

Image

0. Felip Puig i els Mossos
La pitjor nota sols pot ser pel lamentable espectacle que va derivar de la decisió de convidar Felip Puig a l’Anada a Ofici. L’any que es complia una dècada de l’episodi del pastís de nata i després que els darrers temps no hi hagués policia en l’acte més summament protocolari i ritual de la Festa Major, la decisió de fer públic quatre dies abans que el Conseller d’Interior aniria a Ofici –ni quan va venir al President Pujol es va fer un anunci pompós com aquest– va crear un caldo de cultiu que va acabar per carregar-se un acte molt estimat. La imatge dels Mossos d’Esquadra de la Brigada Mòbil, no sols sense la identificació preventiva sinó a més amb passamuntanyes, com si anessin a la guerra, obstruint el pas de figures com l’Àliga o la Momerota o vexant una periodista d'aquesta casa, mereix el més contundent dels suspensos. Un episodi lamentable pel que caldrien explicacions i disculpes.

Image