És de la primera època imperial (segle I aC) i remodelada als inicis del segle III dC, època de màxima plenitud, a la qual pertany la rica decoració a base de mosaics i marbres, amb restes d'estucs i pintures. Per les seves característiques devia ser la residència d'un ric propietari.[1] Probablement era la residència de la seva família i els seus esclaus. Una inscripció trobada el relaciona amb Caius Marius Aemilianus fill de Lucius de la tribu Aniensis barcelonès immune, aristòcrata de Barcino, amb propietats a Iluro (Mataró). La vil·la va ser utilitzada fins l'alta edat mitjana.
Va ser descoberta en 1961, però es tenien indicis de restes arqueològics a la zona des del segle XVIII. Per això l'any 1964 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional i posteriorment Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i així sembla que en els treballs d'urbanització de la zona, l'any 1970, es destruí una part de la vil·la, en enderrocar-se la torre Llauder, del segle XVIII. Al recinte es conserva l'escut d'armes de la porta principal de Torre Llauder.
La part que es conserva es composa d'una zona residencial, on es troben les sales nobles, situades al voltant de l'atri (atrium).
La zona residencial de la vil·la consistia en les estances o sales que es troben al voltant de l'atri o impluvium. Són les més ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomètrics i vegetals. Es dedicaven a la recepció de visites, al treball, com despatx o arxiu i al descans.
El sector residencial de la vil·la està datat al segle I dC. Els mosaics són del segle II dC.
L'absis de la sala 2 va ser afegit amb posterioritat, al segle IV dC, en reconvertir-se la sala en basílica paleo-cristiana.
1 Atrium2 - 8 Sales (segle I dC)
2 Basílica paleocristiana (segle IV dC)
6 Fauces (passadís, no numerat, situat entre les sales 5 i 7)
9 Peristil
10 Hortus (jardí)
14 Frigidarium
15 Tepidarium
16 Caldarium
17 Habitació de servei
18 Clavegueres
19 Habitació de servei
20 Latrinae
L'atri de la casa romana s'utilitzava com a rebedor, per limitar l'accés de les visites a les estances privades. Es tractava d'un porxo rectangular al voltant d'un dipòsit on es recollia l'aigua de la pluja (impluvium).
Els banys (balneae) disposaven de tres zones: la zona calenta o caldarium, la zona tèbia o tepidarium i la zona freda o frigidarium. Es trobaven al costat de les latrines per aprofitar les clavegueres i al costat de la cuina per aprofitar l'escalfor dels forns, així com escalfaven la resta de la zona residencial.
Les latrines (letrinae) es troben al costat dels banys. Eren comunitàries i disposaven d'un rentamans. Es trobaven just a sobre de les clavegueres que evacuaven l'aigua dels banys i de les latrines.
El porxo o peristil (peristylum) separava la zona residencial del pati enjardinat que proporcionava una zona verda privada, al que actualment continuen els treballs arqueològics.
A sota de les habitacions s'ha trobat quatre forns de ceràmica, de la segona meitat del segle I aC, on es devien fabricar les àmfores per vendre el vi que es produïa a la propietat. A la vil·la també s'hi han trobat part de tres escultures i una llosa amb inscripcions referents a Caius Marius Aemilianus, propietari de la vil·la i llànties, entre altres objectes que es troben al Museu de Mataró, i també se n'han perdut molts que estan descrits en diverses obres, amb anterioritat al tancat del clos.
* web de torre Llauder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada