Des de finals del segle II aC la lluita pel poder a Roma entre nobles ambiciosos debilità les funcions del senat i d'altres institucions i desembocà en contínues guerres civils. A Hispània tingué especial incidència el conflicte entre els generals Màrius i Sul.la, amb la revolta de Sertori, i la guerra entre Cèsar i Pompeu. Aquests fets varen contribuir a la romanització d'Hispània, ja que molts hispans hi varen participar, i varen ser recompensats amb la concessió de la ciutadania romana.
Alguns investigadors sostenen la teoria que la fundació de la majoria de ciutats romanes a Hispània responia a uns programes o estratègies dissenyats a Roma. L'arribada d'alguns camperols itàlics que fugien de les lluites polítiques i que cercaven terres, així com la necessitat d' establir veterans militars llicenciats, estimularen també la creació d'algunes ciutats.
Iluro, molt possiblement, fou edificada de nova planta seguint un model urbanístic d'esquema ortogonal. El títol d'oppidum civium romanorum ens indica que estava dotada de muralles i, a més, tal com expressa Olesti: "indicaria l'existència en aquell centre d'un conventus civium romanorum, és a dir un grup de ciutadans romans agrupats entorn a l'entitat del conventus", i que es regirien pel dret romà.
El moment de la seva fundació encara es força controvertit, les teories van des de l'entorn del 100 a.C. fins a l'època d'August.
Teories sobre la cronologia fundacional de la ciutat:
F. Gusi: època d'August (actualment obsoleta).
J. Garcia: any 50 a.C. (basant-se en la datació de la construcció de la xarxa del clavegueram).
O. Olesti: any 75 a.C. (per assentar-hi el veterans que varen lluitar al costat de Pompeu Magne).
J.F. Clariana: entre els anys 120 - 100 a.C. (basant-se en les troballes de ceràmiques campanianes, en el fet que hi arribés la Via Sèrgia, pel paral·lelisme que ofereix amb altres indrets de la Hispània Citerior romanitzats en el mateix moment).
La ciutat, amb una superfície d'entre 7 i 8 hectàrees, fou construïda ex novo, és a dir, de nova planta, d'acord amb la planificació urbanística rigorosa. La seva fundació respongué a una reorganització general del territori entre la darreria del segle II aC i mitjans segle I aC, igual que Gerunda (Girona), Ilerda (Lleida), Aeso (Issona), Iesso (Guissona) i Baetulo (Badalona).
Pel que fa a les Muralles de l'"oppidum civium romanorum", fins ara les restes més evidents són les que es varen trobar en el carrer Palau, 20, consistents en les restes d'un mur construït seguint la tècnica IV de l'"Opus quadratum" (segons les pautes de classificació d'arquitectura romana del professor Giuseppe Lugli).
Uns altres vestigis interessants, relacionats amb la muralla, són els que es varen exhumar en el solar de l'edifici que actualment ocupa la Delegació d'Ensenyament al carrer de Barcelona. Allà es va trobar el tram final de la claveguera del kardo maximus, que anava revestida de carreus de granit.
Aquesta és una de les poques fotografies que es conserven de les estructures romanes que varen ser trobades i destruïdes en aquest indret. Podem observar un gran fonament de caementicium amb pedres irregulars i, en l'extrem superior esquerra, s'hi aprecien uns carreus ben escairats de pedra granítica. Hom suposa que es tractaria d'un fragment del fonament de la muralla de l'oppidum d'Iluro.
La ciutat estava comunicada amb altres ciutats, principalment de forma terrestre. La Via Agusta, comunicava Iluro amb la resta de ciutats de l'Imperi, aquest camí romà provenia de la Gàl.lia i arribava fins a Gades (Cadis), tot seguint el litoral. El tram de Gerunda a Tarraco discorria pel lloc més practicable, el Vallès. Per tal d'unir les ciutats costaneres de Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino, la Via Augusta tenia un brancal que seguia la línia de la costa entre la Tordera i el Llobregat. La comunicació per mar es feia per mitjà d'una ruta que seguia la línia de la costa. Possiblement Iluro tenia un embarcador, però no se n'han trobat restes.
Alguns investigadors sostenen la teoria que la fundació de la majoria de ciutats romanes a Hispània responia a uns programes o estratègies dissenyats a Roma. L'arribada d'alguns camperols itàlics que fugien de les lluites polítiques i que cercaven terres, així com la necessitat d' establir veterans militars llicenciats, estimularen també la creació d'algunes ciutats.
Iluro, molt possiblement, fou edificada de nova planta seguint un model urbanístic d'esquema ortogonal. El títol d'oppidum civium romanorum ens indica que estava dotada de muralles i, a més, tal com expressa Olesti: "indicaria l'existència en aquell centre d'un conventus civium romanorum, és a dir un grup de ciutadans romans agrupats entorn a l'entitat del conventus", i que es regirien pel dret romà.
El moment de la seva fundació encara es força controvertit, les teories van des de l'entorn del 100 a.C. fins a l'època d'August.
Teories sobre la cronologia fundacional de la ciutat:
F. Gusi: època d'August (actualment obsoleta).
J. Garcia: any 50 a.C. (basant-se en la datació de la construcció de la xarxa del clavegueram).
O. Olesti: any 75 a.C. (per assentar-hi el veterans que varen lluitar al costat de Pompeu Magne).
J.F. Clariana: entre els anys 120 - 100 a.C. (basant-se en les troballes de ceràmiques campanianes, en el fet que hi arribés la Via Sèrgia, pel paral·lelisme que ofereix amb altres indrets de la Hispània Citerior romanitzats en el mateix moment).
La ciutat, amb una superfície d'entre 7 i 8 hectàrees, fou construïda ex novo, és a dir, de nova planta, d'acord amb la planificació urbanística rigorosa. La seva fundació respongué a una reorganització general del territori entre la darreria del segle II aC i mitjans segle I aC, igual que Gerunda (Girona), Ilerda (Lleida), Aeso (Issona), Iesso (Guissona) i Baetulo (Badalona).
Pel que fa a les Muralles de l'"oppidum civium romanorum", fins ara les restes més evidents són les que es varen trobar en el carrer Palau, 20, consistents en les restes d'un mur construït seguint la tècnica IV de l'"Opus quadratum" (segons les pautes de classificació d'arquitectura romana del professor Giuseppe Lugli).
Uns altres vestigis interessants, relacionats amb la muralla, són els que es varen exhumar en el solar de l'edifici que actualment ocupa la Delegació d'Ensenyament al carrer de Barcelona. Allà es va trobar el tram final de la claveguera del kardo maximus, que anava revestida de carreus de granit.
Aquesta és una de les poques fotografies que es conserven de les estructures romanes que varen ser trobades i destruïdes en aquest indret. Podem observar un gran fonament de caementicium amb pedres irregulars i, en l'extrem superior esquerra, s'hi aprecien uns carreus ben escairats de pedra granítica. Hom suposa que es tractaria d'un fragment del fonament de la muralla de l'oppidum d'Iluro.
La ciutat estava comunicada amb altres ciutats, principalment de forma terrestre. La Via Agusta, comunicava Iluro amb la resta de ciutats de l'Imperi, aquest camí romà provenia de la Gàl.lia i arribava fins a Gades (Cadis), tot seguint el litoral. El tram de Gerunda a Tarraco discorria pel lloc més practicable, el Vallès. Per tal d'unir les ciutats costaneres de Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino, la Via Augusta tenia un brancal que seguia la línia de la costa entre la Tordera i el Llobregat. La comunicació per mar es feia per mitjà d'una ruta que seguia la línia de la costa. Possiblement Iluro tenia un embarcador, però no se n'han trobat restes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada