dimarts, 8 de desembre de 2009

L'exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró (Els Inicis)


Una empresa que fracassa com a empresa capitalista durant la crisi de la primera postguerra, no sols substitueix com a cooperativa gestionada pels seus obrers, sinó que prospera i s' amplia, i els dirigents responsables són anarcosindicalistes com Joan Peiró -secretari de la CNT el 1928, director de "Solidaridad Obrera" el 1930, ministre d'Indústria el 1936-, obrers republicans i comunistes que deixen de banda les seves discrepàncies ideològiques dins la cooperativa i demostren que en la pràctica el cooperativisme no sols és compatible amb la militància en organitzacions revolucionàries, sinó que pot ser una escola de valors inigualable en la preparació per a la gestió de les empreses pels mateixos obrers, aspecte fonamental en la tradició del moviment obrer a Catalunya.

Al marge de la seva indubtable competència, els dirigents de la Cooperativa del Vidre no tenien una preparació tècnica extraordinària i topaven, com d'altres cooperatives de producció, amb la manca de capital inicial. Malgrat tot això, feren de la seva cooperativa una empresa molt competitiva de 180 treballadors, que sacrificant el repartiment de beneficis entre els socis, reinvertia contínuament i que superà millor que d'altres empreses capitalistes del ram del vidre dins el mercat espanyol i tingué un paper important en la producció durant la guerra civil.

La poca coordinació i la manca de bona entesa entre la Cooperativa del Vidre de Mataró i el moviment cooperatiu català de la seva època poden fer pensar que es tractava d'un cas excepcional. Només altres monografies com aquesta podran aclarir aquest punt. Però el cas de la Cooperativa del Vidre de Mataró demostra que en els anys vint i trenta era possible l' èxit de les cooperatives de producció en determinades circumstàncies. Caldria saber quantes n'existien com ella i quantes eren regides per anarcosindicalistes.

En els orígens, a la meitat del segle XIX, el cooperativisme de consum tenia com a objectiu primordial facilitar la confecció d’una cistella de queviures i altres necessitats bàsiques, com ara carbó i roba, als treballadors de les fàbriques del sector industrial emergent.

En aquest període, les cooperatives de consum són les grans protagonistes del cooperativisme. Començant per la "Cooperativa dels Peoners de Rochdale" (1844) i moltes cooperatives que apareixen en el nostre país, s’observa que els treballadors opten per la cooperació davant d’una sèrie de dificultats econòmiques. Això significa que senten la necessitat d’organitzar-se i de crear estructures al seu servei.

Cap al 1920 coneixem a Mataró un artesà del vidre, Josep Ros i Serra, d'una ideologia marcadament sindicalista, que decidí crear una cooperativa de producció. Va haver de començar aquesta iniciativa amb tres companys més anomenats Pau Pi, Josep Juan i Timoteu Espanyol, els quals no eren pas tots afins a la seva ideologia i li proposaren que la futura indústria del vidre fos una societat anònima normal. Josep Ros, fidel als seus principis, no va permetre la creació d'una societat anònima.

Ell volia fer una cooperativa perquè els obrers hi aprenguessin a gestionar el procés de producció sense una patronal burgesa que s' en beneficiés. Després de moltes discussions, arribaren a l'acord de formar una societat regular col.lectiva amb la denominació de Joan Estanyol i Cia. i que jurídicament, a l'escriptura, constaria que l'existència de la societat es limitava a un termini de cinc anys, passats els quals es dissoldria i la fàbrica passaria a poder dels treballadors si aquests comptaven amb un capital suficient per fer-se càrrec de l'actiu i del passiu de la societat. La nova empresa iniciava les seves activitats, en el curs de l'any 1920, en una casa del Rierot, propietat d' un tal senyor Roldós, on ja temps enrere havia funcionat una fàbrica de vidre pla.

Bibliografia:

- Llibre blanc de l' economia social de Catalunya
- Cooperativisme i moviment obrer "L'exemple de la cooperativa del vidre de Mataró 1920-1944"