Mireia Romagosa resulta premiada amb el treball d’investigació titulat
“Els pastorets de Mataró”.
La decisió del jurat format per personalitats del Col·legi d’Advocats i del Grup d’Història del Casal es va fer pública en la celebració d’una entrega de premis el dimarts tretze d’octubre. La balança es va inclinar a favor d’un treball que immortalitza la història del teatre a Mataró juntament amb la història dels Pastorets a Catalunya, i on també s’hi recullen les innovacions, detalls, personatges, vestuari, com es du a terme la preparació i representació de l’obra, etc.
“Els pastorets de Mataró”.
La decisió del jurat format per personalitats del Col·legi d’Advocats i del Grup d’Història del Casal es va fer pública en la celebració d’una entrega de premis el dimarts tretze d’octubre. La balança es va inclinar a favor d’un treball que immortalitza la història del teatre a Mataró juntament amb la història dels Pastorets a Catalunya, i on també s’hi recullen les innovacions, detalls, personatges, vestuari, com es du a terme la preparació i representació de l’obra, etc.
Cal sumar que el jurat també en va destacar la seva “bona qualitat de narració”. Tots aquests elements el fan mereixedor del primer i únic premi, però no és això el més important, sinó que Mireia destaca la “satisfacció perquè les hores de recerca han donat fruit”. Cal dir que la Mireia segueix una tradició de la família Romagosa ja que fa 17 anys que actua als pastorets, i fins i tot ha dedicat el pseudònim de “dimoni”, amb el qual va presentar la recerca, al personatge que el seu pare interpreta damunt l’escenari.
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i l’associació cultural Grup d’Història del Casal de Mataró han instaurat el Premi Terenci Thos i Codina a treballs de recerca de Batxillerat, amb el clar objectiu de fomentar el plaer de la recerca històrica en el camp de les Ciències Humanes i Socials potenciant la futura aparició de nous valors.
El premi va ser batejat amb el nom de l’il·lustre mataroní Terenci Thos i Codina (1841-1903) coincidint amb la commemoració del centenari del seu traspàs. Terenci Thos fou un prohom impulsor d’innúmeres iniciatives ciutadanes en els camps de la docència, la història, les lletres i la cultura del país, i com a advocat, fou dels fundadors del Col·legi de Mataró el 1867 i degà de la institució al tombant de segle.
http://www.ghcmataro.org/noindex/ghc/premiT.html (bases del concurs)
Va néixer a Mataró el primer dia de desembre de 1841 i va traspassar el 1903.
Doctor en Dret i format en filosofia i lletres a Barcelona aviat va explicitar les seves inquietuds culturals participant en els Jocs Florals del 1861 i que va guanyar, fet que repetiria el 1886 i el 1887 guanyant les violes d'or i argent. Però a la seva activitat en el món de la cultura s'hi van afegir les inquietuds polítiques implicant-se de ben aviat en la lluita pel redreçament nacional i cultural de Catalunya. Soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 1862 va entrar a formar part de la comissió per a la Restauració de Ripoll de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on coincidiria amb Josep M. Pellicer.
Doctor en Dret i format en filosofia i lletres a Barcelona aviat va explicitar les seves inquietuds culturals participant en els Jocs Florals del 1861 i que va guanyar, fet que repetiria el 1886 i el 1887 guanyant les violes d'or i argent. Però a la seva activitat en el món de la cultura s'hi van afegir les inquietuds polítiques implicant-se de ben aviat en la lluita pel redreçament nacional i cultural de Catalunya. Soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 1862 va entrar a formar part de la comissió per a la Restauració de Ripoll de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on coincidiria amb Josep M. Pellicer.
Com a escriptor, a banda de la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona, va ser redactor (entre 1864 i 1867) del Diario de Barcelona on va escriure l'article "Descentralización práctica" que va tenir molt de ressò a l'època. Va col.laborar amb textos poètics en La veu del Montserrat, Lo Gai saber, Calendari Català i en la premsa local de Mataró. El 1866, va publicar Lo llibre d'infantesa i mossèn Cinto Verdaguer l'elogià per la qualitat dels seus poemes. Va traduir al català el Tractat de la imitació en Crist el 1894 i va publicar un llibre de caràcter professional Legislación industrial (1890). L'any 1868, va ingressar en el claustre de professors de l'escola de Valldemia passant a ser el director literari del butlletí escolar. Més tard, el 1876, va obtenir la càtedra d'Economia política i legislació de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. A partir del 1881, va representar al Col.legi d'Advocats de Mataró i, més tard, va ser President de l'actual Caixa d'Estalvis Laietana. Pel que fa a la seva activitat política i ciutadana, el 1877, va ser diputat provincial del districte de Mataró i va ser l'impulsor de la creació, formant part de la Comissió, ja el 1882, de l'Escola d'Arts i Oficis. Participà com a delegat per Mataró en l'Assemblea de les Bases de Manresa el 1892.
El seu caràcter d'home savi el convertí en punt de referència del món cultural mataroní de finals del segle XIX. La seva personalitat, el seu ideari i la seva obra varen influir notablement en Josep Puig i Cadafalch.
Va ser, fins als darrers dies de la seva vida, soci de l'Asociación Artistico Arqueológica Barcelonesa i, el 1888, va ser cofundador de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, entitat de la qual va ser el president.
fonts:
- Tot Mataró. es / Grup d' història del Casal / Col.legi d' Advocats / IES Thos i Codina.
- Jaume VELLVEHÍ I ALTIMIRA. Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Un home de la Renaixença. Premi Iluro 2002. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2003.
El seu caràcter d'home savi el convertí en punt de referència del món cultural mataroní de finals del segle XIX. La seva personalitat, el seu ideari i la seva obra varen influir notablement en Josep Puig i Cadafalch.Va ser, fins als darrers dies de la seva vida, soci de l'Asociación Artistico Arqueológica Barcelonesa i, el 1888, va ser cofundador de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, entitat de la qual va ser el president.
fonts:
- Tot Mataró. es / Grup d' història del Casal / Col.legi d' Advocats / IES Thos i Codina.
- Jaume VELLVEHÍ I ALTIMIRA. Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Un home de la Renaixença. Premi Iluro 2002. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada