El Monumental, un cine de toda la vida, cierra sus puertas mañana. El destino de sus empleados parece incierto. La vida de Mauri, el acomodador, se desvanece. Más de cuarenta años dedicados a su máxima pasión, el cine, parecen pasar por su mente. Teresa, la mujer de la limpieza, hoy cumple cincuenta y cinco y tiene una ilusión...la misma que tiene Joan, el farmacéutico del barrio, que espera impaciente la llegada de Perú de su amado. Carol, la taquillera, una chica de unos veinte años, vive enamorada, secretamente, de Bruno, el proyeccionista del cine. Bruno decide pasar su última noche en el cine, mientras que Mauri opta por hacerle una visita a Toni, íntimo también de Bruno. Toni es propietario y camarero de “ El Club “ un bar excepcional para compartir miserias y pasiones.
Nadie puede dormir... pero un chico corre por las calles de la gran ciudad y en cualquier momento todo puede ocurrir.
http://www.ultimasesionlapelicula.com
...espero que no...
Aquest que no deixa de ser homenatge a la nostra ciutat i als seus cinèfils que representa el primer llargmetratge de Francesc Páez, amb la col.laboració de diversos actors coneguts, ambientat en els carrers de Mataró. El passat dia 1 de novembre vaig poder assistir a la "Última Sesión" de la XXXI Mostra de Cinema de Mataró, encuriosit i alhora gratament sorprès pel fet de trobar-me per primera vegada des que sóc adult al Teatre Monumental.
Les obres no impedeixen veure que aquesta estrena respon a una aposta clara pel cinema a la nostra ciutat com ens recordava Sergi Penedès durant la presentació, 6 llargmetratges aquest any i sembla ser que una sèrie ens tindran ocupats els carrers un cop per setmana.
Aquest que no deixa de ser homenatge a la nostra ciutat i als seus cinèfils que representa el primer llargmetratge de Francesc Páez, amb la col.laboració de diversos actors coneguts, ambientat en els carrers de Mataró. El passat dia 1 de novembre vaig poder assistir a la "Última Sesión" de la XXXI Mostra de Cinema de Mataró, encuriosit i alhora gratament sorprès pel fet de trobar-me per primera vegada des que sóc adult al Teatre Monumental.
Les obres no impedeixen veure que aquesta estrena respon a una aposta clara pel cinema a la nostra ciutat com ens recordava Sergi Penedès durant la presentació, 6 llargmetratges aquest any i sembla ser que una sèrie ens tindran ocupats els carrers un cop per setmana.
Perfecte, de debò, sóc un apassionat del cinema i trobar que a la nostra modesta ciutat tenim capacitat per fer-ne em va omplir d' orgull, espero que el Francesc tingui les oportunitats per desenvolupar l' art que ja representa a la pel.lícula. Farcida de petites referències a diferents films de la història del cinema articulen un llarg que espero trobar en d' altres espais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada