dimarts, 9 de juny de 2009

ELS CONSTRUCTORS DE MEGÀLITS (I)

La Ruta Prehistòrica de Céllecs

Monument construït amb pedres grans. Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres col·lectius, que poden ésser de diversos tipus (dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula) i que generalment són coberts per un túmul; entre els no funeraris es destaquen els menhirs.

Foren construïts durant el final del neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d'Europa i en algunes altres zones. A l'Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge (Angleterra) i Carnac (Bretanya). Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i Malta, de datació més tardana, aquests no formen part de la cultura megalítica típica.

Hi ha megàlits al Nord i al centre del Principat de Catalunya. Els tipus més corrents són els dòlmens senzills i les cistes, però hi ha també sepulcres de corredor i galeries cobertes, tipus que són característics de la nostra zona litoral i prelitoral.

A l'entorn de l'any 1945, Josep Estrada i Garriga de Granollers, membre del Centre Excursionista de la Roca del Vallès, junt amb altres companys, exploraven el vessant nord de la carena de Céllecs. No era pas la primera vegada que emprenien la recerca, la seva constància els havia portat a descobrir un seguit d'importants vestigis de la cultura megalítica. Els dolmens de Can Planes, la Cabana del Moro, Can Gol I i II, la Roca Foradada, La Pedra de les Creus, La Pedra de les Orenetes, etc.

A partir d' aquests descobriments, Estrada publica "Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrrededores" (1951) i divulga tot el conjunt prehistòric d' aquesta àrea. Val a dir que des de començaments de segle, l'anomenat excursionisme científic ja havia fet incursions arreu de Catalunya tot visitant o descobrint nous dolmens.

Joaquim Vayreda i Josep Sederra en la seva obra "Breve reseña de los descubrimientos arqueológicos llevados a cabo por el Centro Artístico de Olot" l'any 1878 fan esment de la Pedra Gentil de Vallgorguina. Aquest dolmen va ser reconstruït donant com a resultat un monument druídic irreal i fora de la tipologia dels nostres megàlits, encara que molt fidel amb la historiografia romàntica tant pròpia de l' època.