A Mataró quan es parla del Sr.Estrany, es parla de Rafael Estrany del que enguany es commemora el 50 aniversari de la seva mort. A més de ser un dels grans artistes que ha donat la ciutat va ser home cabdal en la conservació i recuperació del seu patrimoni , el pal de paller del que ara coneixem com a Museu de Mataró. Els primers estudis artístics d’Estrany foren a l’escola d’Arts i Oficis de Mataró amb Josep Vinardell, els continuà a l’Acadèmia Baixas de Barcelona, on coneix Torres García i Ismael Smith. Va completar la seva formació a l’Acadèmia Julien de París i a Bèlgica, on coneix James Ensor, de qui rep profitoses ensenyances.Rafael Estrany, en la seva activitat artística, presentà més de 60 exposicions individuals, participà en col·lectives nacionals i internacionals a Mèxic, Panamà, París (Salon d'Automme), Roma i realitzà exposicions itinerants a museus de EUA, Roma, Berlín, Viena, Londres, Venècia, Madrid.Guardonat en nombroses exposicions nacionals de Madrid, així com també per la Reial acadèmia de Sant Jordi, per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i en certàmens internacionals a Mèxic i Panamà. El 1915 obtingué una beca de la Dirección General de Bellas Artes de l’Estat.Durant la guerra civil realitzà, juntament amb Francesc Bas i Fèlix Clariana, una ingent tasca de salvament del patrimoni artístic, amb un total de més d’onze mil objectes a Mataró i a 14 poblacions del Maresme. Acabada la guerra impulsà la creació del Museu Municipal de Mataró, inaugurat el 1942, i del que en fou el primer director. Realitzà una important tasca com a agent cultural. Víctima d’accident, morí a Barcelona el 1958.
Rafael Estrany ha ocupat un lloc destacat dins la historia de l’art català sobretot pels seus aiguaforts. Pertanyia a la mateixa generació de Pau Picasso, Pau Gargallo, Enric Casanovas, Manuel Ainaud i Martí Gimeno, uns artistes que configuren el que Francesc Fontbona ha denominat postmodernisme. Estrany assimila, des d’un principi, una tendència expressionista que al llarg dels anys es desenvolupa d’una manera força personal.
Retorn dels pescadors
Ballmanetes
Bravo Lorién!
ResponElimina