El Castell de Burriac

Segurament el lloc més conegut de Mataró, després del CLAP, és el Castell de Burriac. Destinació obligada de multitud d'excursions des de l' escola/es i/o esplais de tot Mataró; amb bici (peta la pujada, però tot el k puja...) i com a opció de diumenges per famílies senceres que prescindeixen dels "cavallitus", un dia, per arribar-se a aquest turó de 401 m. A part d'això, ha estat usat com a forma d' orientació nàutica pels pescadors des d' antic degut al seu característic perfil, visible milles enllà.

Vet aquí una vegada, aquest castell ha tingut una trajectòria històrica des de temps dels romans però fins fa ben poc, el seu coneixement es basava en la documentació escrita, que s' inicia en el segle XI, amb la compra del castell de Sant Viçenç als comptes de Barcelona per part d' un tal Guadall, com a feudatari dels mateixos. La família Sant Viçens el conservà fins a mitjans del segle XIV, quan fou adquirit per Pere Desbosc, ara ja anomenat Burriac.

Després de la guerra contra Joan II Pere Joan Ferrer comprà el domini dels castell, efectuant reformes importants, el dotà de l' espai que té actualment, en afegir-hi la construcció del recinte Jussà (part baixa de patis i muralles) i creà la baronia del Maresme. Al 1529 retorna als Desbosc i, més tard, passà a la família Copons, en propietat fins que al 1990 fou comprat pel municipi de Cabrera de Mar.

Els treballs d'excavació del castell han permès documentar-lo totalment; deixant al descobert estructures que mostren fases des de l' època romana fins avui. Ara sabem que el cim de Burriac fou ocupat en època romana antiga (segles II-I a. C.) amb una construcció d'utilitat segurament militar, donada la seva posició estratègica immillorable per al control del país.

Posteriorment ja en època alt-medieval, el cim de Burriac va ser de nou escollit per bastir-hi una fortificació, origen del castell que ara podem veure. Aquest primer edifici degué servir per controlar i defensar el territori, i es caracteritzà per estructures definidores d' aquest tipus de castells, com són la torre de l' homenatge, de planta rodona, la capella de Sant Vicenç i altres dependències annexes que devien ser habitacles o magatzems. Aquest va servir de base per a l' ampliació que va fer-se al segle XV. Això va permetre que el castell fos habitat durant dos segles més i ja dins el XVIII, fou definitivament abandonat, tot i que sembla ser que la capella de Sant Vicenç, va continuar funcionant, de manera discontínua, fins al segle XIX.